Comissions i agents: ¿on és el límit?

«Em va sorprendre molt, no són xifres que es paguin i menys al Barcelona. Al Barcelona les comissions havien estat molt restringides durant molt temps. Jo fa molts anys que no cobro més d’un 10%», reconeix José Rodríguez, ‘Rodri’, fundador de Promoesport, una agència que representa 250 futbolistes (com Adama Traoré i Carlos Soler) i amb delegacions a 14 països. «Per al que es mou normalment en el sector entenem que són percentatges molt alts. Nosaltres treballem amb percentatges que normalment són al voltant del 5%, per tant evidentment aquests percentatges no són una pràctica habitual en el sector», assenyala Óscar Tena, director general de Tactic Group, agència fundada per Josep Maria Orobitg i que representa Sergi Roberto, Sergio Busquets i una trentena més de jugadors.

Haaland és una de les peces més cobejades del mercat. El Dortmund en va pagar 20 milions d’euros, només dos més que els que el Barça va desemborsar per Braithwaite. Però en aquesta xifra no s’incloïen les comissions: segons la premsa alemanya i noruega, el Borussia va abonar 15 milions a Mino Raiola, l’agent del davanter noruec, i 8 al pare del jugador. És a dir que hauria costat més en comissions que en traspassos. «Evidentment som en un lliure mercat en què cadascú pot posar els honoraris que vulgui. Il·legalitat no n’hi ha cap, una altra cosa és si entrem en l’ètica professional o no. Cadascú pot tenir una opinió. En alguns casos, al final és més car el farcit que el gall. En el cas de Haaland aquesta seria la situació», valora Tena. Raiola ha negat que ara vulgui demanar una comissió de 40 milions al club que vulgui emportar-se de Dortmund un dels jugadors del moment.

«Quan hi ha molts compradors que volen un mateix producte d’elit, que és molt escàs, es poden disparar les comissions. 20 milions per Haaland em sembla baix per les xifres que es mouen i que hi hagi una prima de contracte per a l’agent i la família em sembla molt més justificable que un 20% o més per un jugador que té molt menys mercat», valora Rodri. Com hauria passat amb Malcom, que va costar 41 milions i per qui el Barça n’hauria pagat 8,4 en comissions. Joan Laporta, sense citar el mitjapunta brasiler, va explicar a l’agost que l’anterior junta va pagar «8 milions per un fitxatge de 40». I va afegir que «una altra persona a Sud-amèrica cobrava vuit milions d’euros per detectar jugadors».

Com assenyala Tena, normalment la quantitat de traspàs que surt publicada sobre un traspàs no inclou les quantitats del cost d’intermediació, assessorament o pagament a advocats. És a dir, a aquests 100 milions caldria afegir el percentatge de comissió que s’emporta l’agent i si hi ha hagut intermediacions.

La FIFA vol posar ara límit al sector en un doble sentit: d’una banda, fixar límits a les comissions dels agents (3% en nom del jugador, 3% del comprador o 10% del club venedor) i de l’altra, fer marxa enrere a la desregulació del 2015, que va provocar que es tripliqués el nombre de representants (a Espanya es va passar de 300 a més de 1.000 agents i a la resta del món, més de 22.000).

El grup que s’ha posicionat més en contra d’aquesta iniciativa és The Football Forum, un ‘lobby’ que integren, entre altres, Mino Raiola, Jorge Mendes, Jonathan Barnett i Roger Wittmann (Rogon). Tant Tena com Rodri, que destaquen que en les seves agències no cobren més del 10%, consideren que la proposta de la FIFA el que faria és fomentar la intermediació. «Crec que no és la manera d’enfocar-ho perquè estan premiant molt més la intermediació que la representació. Les agències de representació donem cabuda cada vegada a més serveis (jurídics, fiscals, de gestió de patrimoni, imatge i assistència personal). Si ens rebaixen els marges deixarem de donar aquests serveis», comenta Rodri.

Notícies relacionades

L’autòpsia de la ruïna del Barça

Vine a escalar i apunta’t a competir: s’obre el termini d’inscripcions

Es mostren més favorables que la FIFA posi límits a determinades pràctiques. «Va ser un error molt gran desregular i permetre que persones que sense cap coneixement, no només familiars de jugadors, facin autèntiques barbaritats», admet Tena, representant d’un despatx fundat el 1985. «La desregulació va fomentar l’intrusisme. Estic al 100% d’acord que hi hagi més transparència i que s’expulsi els que portin a terme una mala praxi», sentencia Rodri, que va fundar Promoesport fa gairebé 20 anys.

Com, per exemple, les multinacionals que avancen diners als familiars per recuperar-los l’abans possible, prioritzant el benefici a curt termini per sobre de les carreres esportives dels jugadors. Joan Laporta va destacar aquest divendres que ben assessorat havia estat Pedri pels seus pares i agent, un cas que contrasta amb el d’Ilaix Moriba. «Es deixen enlluernar per empreses multinacionals en què preval pagar determinades quantitats als pares i jugadors que firmin un contracte de representació i això compensar-ho amb un traspàs; i es perd una mica la filosofia de l’agent que acompanya. És pa per avui i engrunes per demà», comenta Tena. «Sens dubte la família o el jugador que ven la seva capacitat de ser representat s’està hipotecant. No es donen duros a quatre pessetes. Algú que avança aquests diners en un percentatge molt alt no mirarà pel futur esportiu del jugador, sinó per un rendiment financer immediat. Aquí hauria d’entrar directament la normativa, perquè aquest tipus d’operacions atempta clarament contra la construcció de la carrera del jugador», apunta Rodri.