L’oposició busca enderrocar Laporta amb una unió complexa

Víctor Font, que en les eleccions del 2021 va ser votat per 16.679 socis (per Laporta ho van fer 30.184, i va ser el segon candidat més votat de la història del club), ja dedica el seu temps en exclusivitat a una única missió: aconseguir la presidència del Barça. Es fa de dia i es posa a dormir pensant en això, sense que cap altra activitat laboral el pertorbi.

Diferents sensibilitats

I, conscient que ni amb el seu nom ni amb la marca que l’ha estat acompanyant (Sí al Futur) n’hi haurà prou, intenta formalitzar una candidatura unitària en què es puguin integrar des de financers com Jaume Guardiola (president del Cercle d’Economia i de la Comissió Econòmica del club el 2021) fins a representants socials de base com el grup Seguiment FCB.

Així, el 17 de novembre, a la Fira de Barcelona (19.00 hores) i sota el paraigua semàntic El Barça que volem, Font i els seus aliats han cridat a la celebració "d’un gran acte d’afirmació barcelonista". "Serà una representació de la diversitat del barcelonisme, amb personalitats i col·lectius diversos compromesos amb la causa", mantenen en la comunicació transmesa pel grup. La causa, en aquest cas, no és cap altra que enderrocar Joan Laporta i la seva junta. "L’objectiu és fer visible que hi ha molts culers de diferents sensibilitats que creiem que un Barça millor és necessari, i que aquest acte sigui el punt de partida per sumar una gran majoria social que ho faci possible".

De moment, encara no s’han revelat noms més enllà de Font, Jaume Guardiola i Seguiment FCB (liderat per Carles Ordiales). La idea és que s’hi uneixin figures individuals i col·lectives "per donar forma a un projecte que transcendeixi el que es coneixia fins ara", aclareixen des del grup de Víctor Font. El projecte s’ha explicat ja a representants de la societat civil catalana, però també a grups penyístics, sempre claus en els processos electorals. El risc que la iniciativa pugui aglutinar una elit social, política i econòmica d’escassa afecció amb el carrer (tal com va passar al seu dia al publicista Lluís Bassat) s’està tenint en compte.

No és aquest un camí senzill per a ningú. Malgrat que en el grup de Font són conscients que en unes eleccions davant Laporta la divisió de vot entre candidats és el principal enemic, en el complex panorama electoral barcelonista els acords són difícils. De moment, l’exdirectiu i aspirant Xavier Vilajoana, president de l’Associació de Promotors i Constructors d’Espanya, no formarà part d’aquest intent de candidatura unitària. No l’hi han proposat i ell mateix rebutja una iniciativa que qualifica de "Frankenstein", i prefereix fiar la seva sort a un projecte propi.

Notícies relacionades

Entrades per a l’entrenament del Barça al Camp Nou: de 5 a 10 euros i 2,5 en despeses de gestió

Flick intenta fer un reset al Barça davant la falta de joc

Tampoc participarà en aquest acte el financer Marc Ciria. Després d’endinsar-se en el panorama barcelonista amb l’intent fallit de portar a l’assemblea de compromissaris una votació per impedir una hipotètica venda de la societat BLM, Ciria continua preparant una alternativa pròpia. Quant a Suma Barça, el portaveu de la qual és Ricard Font, no té previst per ara acudir com a grup a la cita del 17 de novembre. La plataforma d’opinió encara ha de decidir quina posició adoptarà de cara al procés electoral, amb tres opcions sobre la taula: continuar com fins ara, evolucionar cap a una candidatura sota les sigles de Suma Barça o incorporar-se a una alternativa plural.

Des del grup de Víctor Font tenen clar que la seva idea no passa per anar incorporant altres caps de l’oposició –el lideratge de Font queda fora de tot dubte–, sinó per incloure un altre tipus de peces i sensibilitats que no formin part del panorama de l’actual entorn. Un dels grans reptes serà mirar de convèncer Leo Messi perquè s’hi impliqui d’una manera o una altra, una cosa gens senzilla per molt que la relació entre l’argentí i Laporta es trenqués després de la sortida del futbolista l’estiu del 2021. El futur del Barça, en qualsevol cas, passa també per Miami i el polze de Messi.