Osaka, víctima de la pressió i l’ansietat en els Jocs

Va encendre el peveter. Naomi Osaka era la «flama inspiradora» dels Jocs de Tòquio. L’orgull del Japó. La tennista, que es va retirar de Roland Garros per «salut mental» i no va jugar Wimbledon davant la pressió mediàtica a la qual se sentia sotmesa, tornava a ser el focus d’atenció del món sencer amb la seva elecció com a última portadora del foc olímpic. L’orgull i la felicitat de ser la primera tennista de la història olímpica a inaugurar uns Jocs no la va ajudar a la pista. «Em sento una mica fora del meu cos en aquest moment», va dir Osaka intentant assumir l’estrellat. I quatre dies després d’emocionar-se per representar el Japó, la tennista de 23 anys no va poder superar la pressió de ser la gran candidata japonesa a l’or olímpic a les pistes de l’Ariake Tennis Center. «No puc imaginar el que ha sigut per a ella jugar al Japó i en els Jocs Olímpics», deia la txeca Marketa Vondrousova després de commocionar tot el Japó amb la seva victòria davant Osaka per 6-1 i 6-4. La diversitat personificada

Naomi OsakaJocs de TòquioOsakaMarketa Vondrousova«Masaka» o, en espanyol, «De cap manera» era la paraula més utilitzada en els titulars de la premsa japonesa després de la inesperada derrota d’Osaka. «La pàtria de la seva mare. El seu somni de ser al cim, amb el sol naixent al seu cor, no serà possible» informava en la seva edició digital ‘Sports Hochi’, un dels diaris esportius de més tirada al Japó. Per a molts japonesos, Osaka, de mare japonesa i pare haitià, tot i que formada des de molt petita tennísticament als Estats Units, encarnava l’èxit i personificava la diversitat en un país vinculada a la discriminació i la intolerància. La seva imatge apareixia a qualsevol racó de Tòquio, al metro, els autobusos i en els titulars d’una premsa que l’havia posat en un pedestal. «Sens dubte, és l’assoliment atlètic més gran i l’honor que tindré en la meva vida», havia escrit la tennista a Instagram sobre el seu paper en els seus primers Jocs Olímpics.

Tan mediàtica com estranya

Notícies relacionades

Ens quedarem sense reina

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

Però els seus orígens, el seu comportament i opinions polítiques tampoc encaixaven en la tradicional societat japonesa, que la veien com una estranya, que amb prou feines parlava japonès i no estava integrada a la seva cultura. «Va créixer en un lloc diferent. No és com Kei (Nishikori) que és un japonès pur», deia la tennista Nao Hibino, companya d’equip. Als seus 23 anys, malgrat haver guanyat quatre Grand Slams (Estats Units, 2018 i 2020 i Austràlia, 2019 i 2021), la pressió va tornar a atrapar-la i paralitzar-la. «Tot va sortir malament. He sentit per moments que tenia tot el pes del món sobre la meva esquena. Ha sigut massa per a mi. Aquesta derrota m’ha fet més mal que qualsevol, però almenys no he caigut en la primera ronda», reconeixia Osaka que va sortir de la pista central plorant, després de perdre amb Vondrousova, finalista de Roland Garros el 2019 però actualment 42 mundial.

Pànic als mitjans

Després de la derrota l’ansietat i el pànic a la premsa van tornar a aclaparar Osaka que, inicialment, es negava a acudir a la sala de premsa, tot i que els responsables de la federació japonesa de tennis i el seu entorn la van convèncer per respondre a les preguntes dels periodistes. «Realment no sé com lidiar amb aquesta pressió, així que això és el millor que hauria pogut fer en aquesta situació», admetia Osaka, que deixa el dubte sobre el seu retorn al circuit i la defensa del títol de l’Obert dels Estats Units a finals d’agost. De moment, a Tòquio la flama d’Osaka s’ha apagat.