Lía

Potser em preguntarà vostè ¿què té a veure la Lía amb la comunicació, o amb la televisió?. Doncs molt. Vaig per parts. El programa Altaveu, de La 2 Catalunya, emetia la setmana passada una peça en la qual s’informava de l’abandonament de més de 290.000 gossos i gats a tot Espanya durant el 2024, la xifra més alta des de fa cinc anys. Cada dia al nostre país s’abandonen gairebé vuit-cents animals; una xifra que suposa més de trenta animals per hora. És a dir, que cada dos minuts, hores nocturnes incloses, s’abandona un gos o un gat.

És una xifra que té una relació directament proporcional al fàstic que em genera aquell que realitza una acció tan vomitiva. Per a mi ho és, sens dubte. ¿Què passa pel cap a un humà, que com a tal només té el títol, cinc segons abans de deixar anar un gos en una carretera, o abandonar un gat a la muntanya? I aquí vaig: ¿de quina manera comunica als seus éssers estimats l’acció que acaba de cometre? ¿O què explica als seus coneguts, sense pestanyeig ni cap rubor, quan li pregunten per l’absència de l’animal?

Els focs artificials i la pirotècnia en general formen part de la nostra tradició i a tots se’ns escapa un "ohhhhh" d’admiració quan veiem al cel el seu meravellós colorit. Hi ha empreses que fan autèntiques obres d’art. Però hem de reduir el soroll que es genera en dies i hores que estan fora de la revetlla amb tota mena de petards, trons, traques xineses, superbombes i col·leccions similars. El mal que generen en gossos i en persones i nens amb autisme és preocupant i té difícil solució.

Notícies relacionades

Juanma i Sergio

I Letícia Ortiz va tornar a un plató

¿Què li diem al burro, del qual sé que ni tan sols llegirà aquesta opinió, quan a les 9 del matí d’ahir, dimarts, tira un tro en ple carrer que desperta mig barri?

Crec que s’atribueix a Lord Byron aquella coneguda cita que diu: "Com més conec el meu gos, més odio les persones". Insereixin la meva firma sota aquesta cita, sisplau.