MUNDIAL DE MOTOGP

Agostini: «Márquez ha de córrer a Qatar, però prometre que acabarà l’últim»

  • ’Ago’, 15 vegades campió del món de motociclisme, assegura que MM93 ha d’acostumar els seus ulls, de nou, a la velocitat abans de perseguir la victòria

  • «Jo crec que ell ha de reaparèixer a Qatar, sí, però ha de fer un primer gran premi com si fos un passeig, divertint-se», assenyala el campioníssim italià

Agostini: «Márquez ha de córrer a Qatar, però prometre que acabarà l’últim»
3
Es llegeix en minuts
Emilio Pérez de Rozas
Emilio Pérez de Rozas

Periodista

ver +

Paolo Scalera, Carlo Pernat, descobridor de Valentino Rossi i un dels mànagers més importants del pàdoc de MotoGP, i Matteo Aglio estaven xerrant, en directe, en una de les seves múltiples trobades a la web motociclística gpone.com i, de sobte, va aparèixer en antena, més que en pantalla, el seu amic Giacomo Agostini, 15 vegades campió del món de motociclisme, mite i líder de totes les classificacions a les quals aspira el català Marc Márquez (Honda) i li van obrir, lògicament, el micro, convidant-lo a participar en la xerrada que, per descomptat, girava al voltant de l’última prova, al Circuit de Catalunya, realitzada per Márquez amb una Honda RC213V ‘replica’, client, de carrer, amb més de 200 cavalls, però no amb les prestacions completes d’una MotoGP.

Tant Pernat com Aglio havien mostrat el seu convenciment que Márquez es presentarà, la setmana vinent, al circuit de Losail (Doha, Qatar), no tant per prendre part, que també, en el primer gran premi de la temporada com per posar-se la segona vacuna contra la Covid-19. «És evident», va comentar Aglio, «que si tu fas una prova tan seriosa a Montmeló, un circuit completíssim, amb tot el teu equip tècnic, encapçalat pel teu enginyer de pista, Santi Hernández, i, a més, segur, ningú ho dubta, amb una moto molt millorada, és a dir, gairebé gairebé de carreres, és perquè ja estàs pensant a tornar».

La preparació de Márquez

«Jo, sens dubte, si fos Marc (Márquez) viatjaria la setmana que ve a Qatar i reapareixeria, sí, però prometria que quedaré l’últim», va comentar Agostini, sense una ganyota de riure o broma. «No, no, ho dic molt seriosament. Jo crec que tu pots preparar-te molt dur al gimnàs, com, sens dubte, ha estat fent aquests dies en Marc, pots muntar una minimoto en un kàrting, pots pilotar una màquina de 400 cc i fins i tot pujar, com hem vist en vídeo, a una Honda grossa ‘replica’ de MotoGP, però res de tot això et serveix per a una cosa molt important, ¡el més important!, que és acostumar els teus ulls, de nou, a la velocitat de 340 quilòmetres per hora».

’Ago’ creu que això, el fet de recuperar els reflexos, la vista, el tacte, el sentit de l’equilibri sobre una moto potent, a més de 340 km/h, «només es pot aconseguir si participes en una carrera, si prens part en entrenaments i en el GP. Però, això sí, insisteixo, en Marc s’ha de comprometre a quedar l’últim. Pel seu bé, no ha d’intentar guanyar, no té sentit que ho intenti. En Marc ha d’aprofitar l’ocasió del primer gran premi per anar recuperant el tacte, la posició, la sensibilitat i, insisteixo, sobretot acostumar els seus ulls a la tremenda velocitat i acceleració d’aquestes motos en carrera, a un pam de l’asfalt».

Ningú sap què passarà

Notícies relacionades

Ningú sap, certament, què farà Márquez, però la xerrada a gpone.com sí que va confirmar que tot el pàdoc sap ja que MM93, el ‘Canibal’, com l’anomenen molts, el ‘Marciano’, com l’anomenen d’altres, està de tornada. És possible que, com va assenyalar Pernat, la programació de la seva tornada, «que sembla una pel·lícula de Martin Scorsese», hagi impressionat tothom i que, de sobte, aparegui a Losail, el pròxim divendres, en la primera sessió del GP de Qatar. «Pot ser, però sempre per provar-se», afegeix Agostini, «mai per intentar cap proesa. Insisteixo, ha de prometre que quedarà l’últim».

És evident que, coneixent tots els presents Marc Márquez Alentá, el dubte és sempre present, tot i que el campió de Cervera (Lleida), ha reiterat, en els últims mesos, que tant la lesió, com les seves tres intervencions, especialment l’última a l’húmer dret, que va durar 11 hores, com el dur procés de rehabilitació, «m’ha ensenyat que hi ha molts grans premis i només una vida». Des de la seva caiguda a Jerez i la fractura de l’húmer dret fins a pujar a una minimoto de nou, van passar vuit interminables mesos.