La caixa de ressonància
Eurovisió: ¿I si arriba a guanyar Israel?
Un vot popular altíssim en comparació amb el del jurat va trencar esquemes i a punt va estar de fer vencedora la cançó d’un país que se situa a l’ull de l’huracà en l’opinió pública europea

Va tornar a passar: la cançó d’Israel va disparar la seva posició al tauler d’Eurovisió gràcies al vot popular, en principi el més subjecte a factors emotius. Cridatiu, ara que el país no sembla ser el més popular de la classe. Ja Ja va passar l’any passat, quan d’aquesta mateixa manera va passar del 12è lloc al 5è. Aquest dissabte va enfilar de cop del 14a a un primer lloc que en l’últim minut va cedir a Àustria, guanyadora d’aquesta edició. I entre els televidents que més van votar Israel van estar els espanyols, que li van donar els 12 punts (com el 2024).
La primera lectura pot convidar a pensar que les expressions abocades en els mitjans i a les xarxes, i que configuren l’opinió pública, van d’una banda, i després, l’impuls íntim de cada ciutadà, de l’altra, però hi ha més coses a dir. Minories molt motivades pot fer decantar balances, i aquí estem davant un cas molt polaritzat: dissabte, el vot pro Israel va ser tot ell a Israel, mentre que el vot anti Israel es va haver de fragmentar entre les altres 25 cançons.
Després, aquest televot eurovisiu potencia els biaixos. ¿Què és això de poder votar 20 vegades? En espectadors una mica lliures de fílies i fòbies, això podria afavorir un repartiment del joc, però els soldats d’una causa (la que sigui) faran d’aquest vot múltiple un ús molt diferent. Tractant-se d’Israel, les diàspores poden haver-ho magnificat fins i tot: veig perfils a X d’israelians amb targetes de crèdit de tres països que van donar el seu vot 60 vegades a la cançó de Yuval Raphael.
Notícies relacionadesPerò Israel va invertir diners en la promoció de la seva cançó, i quan una figura és percebuda com a objecte d’una campanya en contra pot generar un rebot de simpatia. Potser una mica més tractant-se d’una noia de 24 anys que el 7 d’octubre del 2023 assistia al festival Nova Sukkot, en què Hamàs va assassinar 364 persones i del qual es va escapar de miracle i patint ferides de metralla. També hi pot haver una audiència (discreta) que senti que està farta que tot es polititzi, i fins i tot aquesta extravagància de votar una cançó perquè t’ha agradat. S’ha de dir que la de Yuval Raphael era entre les millors.
El patrocini eurovisiu de l’empresa israeliana Moroccanoil alimenta tesis conspiradores i s’acusa el sistema de televot d’emparar ‘bots’que adulteren els resultats. LaUnió Europea de Radiodifusió podria donar alguna explicació aclaridora clarificadora de tot això, sobretot per anticipar-se a una cosa que podria passar l’any que ve: que Israel guanyi el festival i li caigui a sobre un gegantí crit de ‘tongo’.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.