Europa repensa la seva estratègia per a un Sahel amb rècords de violència i un inesperat xoc diplomàtic amb Algèria

Les conseqüències per a Espanya i per a Europa es mesuren en desenes de milers de migrants que es juguen la vida al mar intentant arribar a les Canàries o en tràfic de drogues. El Sahel és un formiguer polític, diplomàtic i de seguretat a què ningú ha sabut donar una solució adequada. En aquest context històric, l’inesperat xoc diplomàtic obert pels règims colpistes del Níger, Burkina Faso i Mali contra Algèria no anticipa res de bo.

Els països de la Confederació dels Estats del Sahel (Níger, Burkina Faso i Mali) van retirar fa un mes els ambaixadors d’Alger a l’uníson. Protestaven per la demolició per part d’Algèria d’un dron malià que operava a la frontera comuna. Aquesta és la part més calenta, la de la regió de Kidal, al nord de Mali, que envolta la ciutat fronterera de Tin - Zaouatine. La zona està dominada pels tuareg, que volen formar una zona independent; i pels gihadistes de les filials d’Al-Qaida i d’Estat Islàmic. Contra tots ells lliura una dura batalla l'exèrcit regular malià, recolzat per soldats russos de l'Africa Korps. Abans eren forces franceses, europees o de l’ONU les que donaven aquest servei. Però el Govern de Bamako les considerava ineficaces, les van fer fora, i van trucar als russos. No els ha anat millor, més aviat al contrari: la violència s’ha agreujat i no han avançat en el seu control de les zones en disputa.

Aquesta relativa decepció pretén ser aprofitada ara per Europa. Si els governs del Sahel s’adonen que Rússia no els està ajudant, és possible que els països europeus puguin tenir de nou un paper rellevant a la zona. No es tracta de tornar a llançar directament missions militars com es va fer abans, expliquen fonts diplomàtiques europees. Sí de dialogar amb les capitals d’aquests tres països, establir llaços i plans conjunts de desenvolupament. El pitjor que es podria fer, apunten, és mirar cap a un altre costat. Entre altres coses, perquè hi ha desenes de milers de persones que fugen de la regió i molts pretenen després arribar a les costes europees, en un moment en què la immigració s’ha convertit en un assumpte políticament explosiu. 

La guerra dels més pobres

Els països involucrats en aquesta violència sense fi són, també, dels més pobres del món. El Níger, Mali i Burkina Faso es troben entre les deu pitjors posicions en Índex de Desenvolupament Humà. La capital del Níger, Niamey, és una successió de cases baixes i carrers sense asfaltar. Mali és un gegant en territori, però molt és desert. Entre tots tres sumen gairebé a parts iguals 75 milions d’habitants, gairebé tots sota el llindar de la pobresa. I en tots tres sempre sembla anar tot a pitjor.

L’exemple més recent és el del Níger. El 2023, va patir un cop d’Estat que va estar a punt de provocar una guerra regional. El president deposat encara continua retingut. La nova Junta militar tenia una relació bona amb la veïna Algèria, per exemple en qüestions com l’intercanvi de gas. Però es va torçar a finals de març, quan Algèria va fer caure el dron malià. Com que eren socis, Níger i Burkina Faso van actuar a l’uníson i van retirar els ambaixadors a Alger el 7 d’abril, que al seu torn va cridar a consultes els seus a les capitals Bamako, Niamey i Ouagadougou. Mali diu que es va fer caure al seu territori, Algèria ho nega. 

«És almenys la tercera vegada que els drons malians han entrat a l’espai aeri algerià. Almenys una d’aquestes ocasions, Algèria va intentar dissuadir l’entrada del dron; aquesta vegada ho ha fet caure», explica a EL PERIÓDICOWassim Nasr, investigador expert en gihadisme de l’Soufan Center i periodista de France 24. «Però les tensions venen del darrere. La Junta militar de Mali denuncia que Algèria dona suport militar i polític als rebels. El Govern de Bamako utilitza l’enfrontament amb Algèria com a propaganda interna. Sempre busca xivos expiatoris, ara li ha tocat el torn a Algèria; abans van ser Mauritània o la Costa d’Ivori». 

Els problemes de Mali i Algèria venen de lluny. El 2006, es van firmar els Acords d’Alger per a la restauració de la pau entre el Govern de Mali i els tuareg. Però, després del cop, la Junta diu que Algèria protegeix els seus enemics. Que ajuda els gihadistes del grup JNIM o als tuareg independentistes del Front d’Alliberament del Azawad. Al desembre, el president Abdelmadjid Tebboune va rebre l’imam malià, Mahmoud Dicko, a la seu de la Presidència de la República. Dicko, exiliat a Algèria, representa l’oposició al règim malià.

“La bravata no pot durar indefinidament”

«La bravata no pot durar indefinidament. El més normal és que el Níger i Burkina Faso actuïn com a mediadors entre Mali i Algèria», apunta una experta a la zona que prefereix mantenir l’anonimat per seguretat en els seus viatges a la zona. 

Els efectes perniciosos per a la població local no s’han fet esperar. Algèria ha tornat diversos camions plens d’immigrants malians i nigerins a l’anomenat «punt zero», el lloc calent de la triple frontera entre el Níger, Mali i Algèria. El tancament de fronteres ha provocat també la falta de productes i l’alça dels preus tant a Mali com a Algèria. 

No hi haurà guerra entre Mali i Algèria, pronostica la mateixa font, però es pot agreujar el xoc. S’agreujaran els problemes socials i el nombre de desplaçats en les comunitats transfrontereres, cosa que beneficiarà els grups criminals i de tràfic de persones, i els terroristes. 

Rússia al Sahel

Rússia es manté en equilibri en els dos costats del conflicte, brindant suport a Algèria, i enviant soldats a Mali. Però la seva estratègia no està donant bons resultats. 

Es va veure a finals del mes de juliol passat. Es va produir una brutal batalla al nord de Mali que va acabar amb la pitjor derrota que han patit els mercenaris russos de l’Àfrica Korps. 84 dels homes de fortuna russos van morir i desenes més van ser capturats pels rebels. També van perdre la vida almenys 47 soldats de les Forces Armades de Mali, segons dades dels tuareg.

Europa contra el Sahel

El dossier del Sahel s’ha convertit en una cosa tòxic per a Europa, després d’un cúmul de fracassos o de victòries a mitges. El 2013, els rebels del nord estaven a punt de prendre la capital de Mali, Bamako. El govern va demanar ajuda a França, que va llançar amb èxit l’ Operació Serval. En unes setmanes, els grups islamistes radicals es van retirar. Aquesta va donar pas a una altra de manteniment de la pau sota mandat de l’ONU, la MINUSMA. Més tard, França va decidir anar més enllà de Mali en la lluita contra el gihadisme al Sahel, amb l’ Operació Barkane. Desenes de soldats francesos i centenars de cascos blaus internacionals van deixar les seves vides a les sorres del desert del Sahel. 

Però, després d’una sèrie de cops militars, els generals van decidir l’expulsió de la MINUSME i el final de la col·laboració amb els països europeus. Preferien els soldats de fortuna russos de la Wagner, més cruels, més durs. A canvi de minerals. 

Ara ara, què fer? ¿Boicotejar els règims militars? ¿Lidiar amb ells?

«No podem enviar soldats a treballar al costat de les juntes militars. Però podem treballar en una definició més àmplia de seguretat: Estat de dret, expansió de la capacitat policial, que els jutges puguin ser presents a les ciutats més remotes i les llogardees més petites», diu en una entrevista en exclusiva amb EL PERIÓDICO João Cravinho, representant de la UE per al Sahel. «Quan no hi ha llei ni ordre, els gihadistes imposen el seu. Algunes coses que Rússia ofereix no interessen tant i algunes coses que Europa pot oferir sí».

L’1 de desembre passat, la UE va nomenar João Cravinho com a nou representant especial de la UE per al Sahel. Ell ha estat viatjant per la regió i s’ha reunit amb els governs dels cinc països del Sahel occidental: Mali, Níger i Burkina Faso, a més de Mauritània i Txad. Planeja ara anar als costaners, com el Senegal, on la violència es contagia en forma de refugiats, migració, tràfic de persones i drogues. 

El representant assegura que la nova estratègia europea que està preparant amb molts viatges a la regió estarà llesta «al juny o juliol».

Espanya i la «veïnat sud»

Espanya també aposta per continuar dialogant amb les capitals dels estats del Sahel, segons ha confirmat el secretari d’Estat, Diego Belío, informa Europa Press. En la mateixa línia es va expressar el responsable europeu per al Sahel, l’esmentat Cravinho. Alhora, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha utilitzat com a part de l’argumentari per defensar l’augment de més de 10.000 milions la despesa en defensa en l’augment de la violència en regions com el Sahel.

Notícies relacionades

Dos morts i 20 ferits al xocar un barco escola de l’Armada mexicana amb el pont de Brooklyn de Nova York

Trump es posa al capdavant de la fallida ofensiva natalista de la dreta mundial

Fa anys que el nostre país insisteix als seus socis internacionals en la importància de posar el focus en la «veïnat sud» d’Europa. Espanya va aconseguir incloure-la com a focus d’interès estratègic en el Concepte de l’OTAN Madrid 2022. Va promoure la creació del lloc de Representant Especial per al Sud (Orient Mitjà, el nord d'Àfrica i el Sahel), ocupat pel diplomàtic espanyol Javier Colomina. La seva missió és reforçar la cooperació amb socis del Sud. De la mateixa manera, Espanya ha sol·licitat que aquests socis participin de manera regular a l’agenda de l’organització, incloses les reunions al màxim nivell.

Des de l’any passat, el Ministeri d’Exteriors compta també amb un ambaixador a Missió Especial per al Sahel, Antonio González-Zavala. «Espanya ha sigut clau en la integració del veïnat Sud a la UE i l’OTAN», apunten fonts d’Exteriors. “A la UE, Espanya recolza missions com EUCAP Sahel Mali i ha promogut l’ús del Fons Europeu de Suport a la Pau (EPF) per enfortir les capacitats africanes de seguretat i defensa. La UE i Espanya bilateralment despleguen un esforç intens a l’Àfrica occidental en seguretat i defensa, amb les Presències Marítimes Coordinades o la Iniciativa al Golf de Guinea”.