La frustració del corredor popular de maratons

Per a uns 17.000 corredors i corredores avui és dia de ressaca; de ressaca amarga pel que havia d’haver sigut i finalment no va ser. Ahir havien d’haver pres els carrers de Barcelona per protagonitzar la 42a edició de la marató de la capital catalana. S’havien entrenat durant mesos i confiaven a poder complir el seu objectiu just l’any en què el número de la carrera coincideix amb el de quilòmetres que distingeixen la icònica prova.

Però avui no estan trencats i baixen les escales sense cap dificultat. El seu cos està fresc. El seu ànim, comprensiu, però amb certa desil·lusió. Aquí, van ser dels primers en veure com la crisi del coronavirus frustrava els seus plans: la marató de Barcelona es postergava a la tardor, a tan sols vuit dies per a la seva celebració.

«Tot i que d’alguna manera m’ho esperava, jo vaig mantenir l’esperança fins a l’últim moment. Venia de córrer la de Sevilla (23 de febrer) i creia que potser també podríem córrer la de Barcelona», explica a EL PERIÓDICO Abigail García, administrativa que buscava completar la seva vintena marató.

«Però quan el dia que havien de pintar la línia del traçat em van dir que no ho farien, ja vaig assumir que no es disputaria», prossegueix aquesta dona, integrant del Club d’Atletisme de Parets.

La cancel·lació encara no s’havia fet oficial. Però la sospita i els rumors mantenien en suspens la majoria d’inscrits. Els missatges en sentit contrari dels organitzadors no acabaven de calar. Tòquio i Roma ja havien suspès les seves proves. Barcelona ho acabaria fent el 7 de març i oferint el 25 d’octubre com a nova data per a la seva disputa.

«T’enfonses»

«Quan vaig veure que París cancel·lava la seva marató, ja em vaig imaginar que Barcelona, que té el mateix organitzador, faria el mateix», exposa Txema Colomer, corredor amateur i secretari del Club Athletic Running. «Igualment, quan s’anuncia, t’enfonses i no pots deixar de sentir desil·lusió per més que ho esperis i ho entenguis».

El 29 de febrer, la capital francesa va cancel·lar la mitja marató previst per a l’1 de març. La majoria de les 44.000 persones que l’havien de disputar ja havien recollit el dorsal. I moltes van acabar sortint a córrer el dia de la carrera sense l’auspici de l’organització.

El Govern francès havia prohibit, llavors, els esdeveniments que concentressin més de 5.000 persones. Cinc dies més tard, el 5 de març, la suspensió va afectar la prova dels 42.195 metres, que a la capital gal·la estava programada per al 5 d’abril.

Colomer es va veure doblement afectat. Aquest any, als 52, s’havia proposat «una bogeria»: córrer els 42 quilòmetres de Barcelona i, 20 dies després, els de París. «En realitat, Barcelona em feia molta il·lusió perquè havia de fer de llebre per al grup de les tres hores i mitja. Volia ajudar la gent que volia fer aquesta marca. Per a mi, és un ritme còmode i, a més, m’havia d’ajudar a estar bé físicament per a París», explica aquest mestre en una escola d’adults del Prat de Llobregat.

D’aquí la seva frustració. I la seva reacció l’endemà: «Era diumenge i ja ni vaig anar a córrer; vaig renunciar a la rutina i al planificat. Quan passa una cosa així, sents cansament, esgotament i desil·lusió». «Després, deixes l’egoisme de banda, entens la decisió i saps que has d’ajudar seguint els consells sanitaris», assumeix. 

Un petit desengany

«És un trauma, és clar, però jo em vaig recuperar ràpidament perquè el panorama és molt seriós i no podem fer broma amb això», diu a aquest diari Miquel Pucurull, uns dels noms il·lustres de l’atletisme popular a Catalunya.

«Si s’estaven cancel·lant altres esdeveniments, evidentment se suspendria la marató. De fet, vista la situació, em va sorprendre que no prenguessin la decisió abans», prossegueix Pucurull que, als 81 anys, buscava acabar en sis hores el que hauria sigut la seva 47a marató.

Per a Pedro López, seria la número 49. I el seu objectiu, un repte no menor per a un amateur: baixar de les tres hores. «Com que es veia venir, me’n vaig anar fent a la idea, però igualment ha sigut un petit desengany no poder córrer-la. Són mesos de preparació i de donar-te bones pallisses», diu a EL PERIÓDICO López, de 44 anys, i responsable dels sistemes d’informació de l’Organització Catalana de Trasplantaments.

«En cas d’haver-ho sabut abans, ens hauríem entrenat d’una altra manera, més suau. Però la correré a l’octubre i, abans, intentaré córrer la d’Empúries per aprofitar la preparació ja feta», afegeix amb seriosos dubtes sobre si es podrà disputar.

La prova està prevista per al 3 de maig i en la seva pàgina web es manté tal qual. Després de les mesures preses per les diferents administracions, no és forassenyat pensar que també se suspendrà.

La cadena de conseqüències és diversa. Per Fernando Rosa, fisioterapeuta i preparador del grup amb què s’entrenen el Pedro i el Txema, l’ajornament va suposar un cop professional: els corredors van anul·lar tots els massatges que tenien programats per a la setmana prèvia a la carrera i també els de la posterior.

«¡És una murga, però què hi farem, ens hi hem d’adaptar!», diu Rosa, amb l’esperança de poder recuperar tot aquesta feina a l’octubre.

La incertesa

Abigail García ja sap que no recuperarà una part del que va invertir: després de la de Barcelona, pensava córrer la marató de Madrid, el 26 d’abril, i la de Vitòria, el 10 de maig. Madrid, principal focus de coronavirus a l’estat, ja va oficialitzar el seu ajornament i la seva nova data: el 15 de novembre. Vitòria, un altre dels llocs amb més afectats per la malaltia, encara manté el compte regressiu a la seva web: 54 dies.

Notícies relacionades

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

"L’addicció va agafar les regnes de la meva vida"

«Tot això ha partit la meva temporada de maratons i em manté en la incertesa perquè encara no sé si podré fer la de Vitòria. Però jo continuaré entrenant-me i sortint amb la bici. No queda cap més opció que esperar que tot això passi», apunta l’Abigail, convençuda que, a la tardor, podrà córrer a Barcelona i celebrar els seus 40 anys completant els 42 quilòmetres de Madrid.

Aleshores, Pucurull estarà a punt de complir els 82. I el seu afany continuarà sent el mateix: acabar la marató de Barcelona en sis hores, el límit, i convèncer els organitzadors perquè, el 2021, l’ampliïn en un parell d’hores més.