Tofiq Bahramov: L'ull de falcó miop

Quan un prova de fer-se una idea exacta sobre el Mundial que es va celebrar a Anglaterra el 1966, sol topar amb una llampant disparitat d’opinions: els aficionats anglesos afirmen que va ser una competició esplèndida; els de la resta del món consideren que va ser una calamitat.

La duresa extrema utilitzada per seleccions com l’Argentina, l’Uruguai, Bulgària o la mateixa Anglaterra (amb l’esdentegat Nobby Stiles com a repartidor oficial), alimentada per la permissivitat arbitral, va propiciar un futbol tosc i enredaire i va convertir els partits en un carrusel de puntades de peu, empentes, batusses, insults i amenaces en què van sucumbir artistes com Pelé i Eusébio, que van tornar a casa sense la copa i amb els panxells plens de blaus.

A la final, disputada a Wembley el 30 de juliol, van arribar anglesos i alemanys. Després d’un intens estira-i-arronsa, el temps reglamentari va acabar amb empat a 2, de manera que va caldre anar a la pròrroga. Havien transcorregut 11 minuts del temps extra quan el jove Geoff Hurst va recollir un centred’Alan Ball, es va girar i va superar el porter alemany Hans Tilkowski amb un xut que es va estavellar a la part inferior del travesser. La pilota va botar a la línia i va ser aclarida pel lliure Wolfgang Weber. Indecís, l’àrbitre suís Gottfried Dienst va consultar amb el jutge de línia Tofiq Bahramov, de l’URSS, i el jutge, sense indici de dubte, va moure el cap en senyal d’afirmació. Gol. El gol fantasma més cèlebre de la història dels mundials.

La llegenda de Stalingrad

Circula una meravellosa llegenda apòcrifa que assegura que quan Bahramov era al seu llit de mort i algú li va preguntar per què havia donat validesa al gol de Hurst, ell es va limitar a respondre: “Stalingrad”.

Desgraciadament, la història no és certa.

En les seves memòries, l’àrbitre nascut a l’Azerbaidjan que ha passat a la història del futbol com “el linier rus” defensa que la decisió va ser correcta i que la pilota va traspassar la línia de gol, encara que no en el moment de botar a terra sinó en tocar la part superior de la porteria, i afegeix que el moviment de la xarxa ho demostra (podeu inserir una emoticona de perplexitat). En qualsevol cas, la polèmica no va afectar gaire la carrera de Bahramov, que va continuar arbitrant al nivell més alt i va acabar ocupant el càrrec de secretari general de la federació àzeri. En reconeixement a la contribució al desenvolupament del futbol al seu país, l’estadi nacional de Bakú porta el seu nom.

Notícies relacionades

Luis Mora: no disparin el porter

Patri Guijarro: "Ja em sento més jo a la selecció, com al Barça"

Esclar que l’Azerbaidjan no és l’únic país on Tofiq Baharamov té l’estatus d’heroi nacional. Els aficionats anglesos el veneren i encara avui utilitzen l’expressió “¿On és el linier rus quan el necessites?” cada vegada que necessiten un ajuda arbitral per tirar endavant un partit. Quan el 2006 l’Azerbaidjan i Anglaterra van jugar a Bakú un partit de classificació per a la Copa del Món, un nombrós grup de ‘supporters’ va lluir samarretes amb la llegenda ‘Bahramov 66’ i va dipositar flors als peus de l’estàtua del jutge de línia que hi ha a la porta de l’estadi.

Geoff Hurst i Hans Tilkowski van assistir com a convidats a aquest partit i van participar en un acte d’homenatge a Bahramov. L’exporter alemany fins i tot es va animar a pronunciar unes paraules. “Siguem clars –va dir–. La pilota no va entrar”.