La desfilada de les dues Corees juntes marca la inauguració dels Jocs

Es penjaran medalles i s’acumularan gestes, però els Jocs Olímpics de Pyeongchang ja tenen la seva imatge per a la posteritat. Els esportistes de les dues Corees desfilant en jovial comandita al voltant d’una enorme bandera blanca amb la península blava al centre i amb l’emocionant cançó coreana Arirang. Tots els assistents drets i molts fets un devessall de llàgrimes. Els representants dels dos països donant-se còmplices felicitacions a la llotja més polititzada de la història. El que va passar abans i després en l’elegant cerimònia ja va resultar insubstancial. La tensió tornarà tard o d’hora però l’estampa perdurarà.

La cerimònia va desembocar en la pau amb una insistència que en un altre context hauria embafat. L’Imagine de John Lennon, els ubics coloms, les al·lusions en els discursos. «Tots els atletes, tots els que som a l’estadi o els que ho veuen a tot el món estem molt emocionats per aquest gest meravellós i us recolzem en el missatge de pau», va dir Thomas Bach, president del COI. El sobri i admirable president sud-coreà, Moon Jae-in, es va limitar a la fórmula que declara inaugurats els Jocs. La jornada suposa un triomf per a Moon després de mesos remant contra els excessos nord-coreans, la bel·licositat nord-americana i l’escepticisme del seu poble.

Harmonia, delicadesa i agilitat

La cerimònia va mostrar aquella precisió que sublimen els asiàtics i va barrejar amb harmonia, delicadesa i agilitat els avenços d’una de les societats més tecnificades del món amb homenatges als ancestres i mites. Més de 1.200 drons van formar els cinc anells i tampoc va faltar el Gangnam Style en una cerimònia que va subratllar la història conjunta de Corea.

A Pyeongchang li sobren raons per passar a la història: ha organitzat els Jocs amb tot just 50.000 habitants, els 2.900 atletes de 92 països converteixen aquesta edició en la més massiva i s’han recuperat els climes hivernals que exigeixen abric i bufanda. Però tot quedarà sepultat sota el fragor diplomàtic.

Els Jocs caminaven cap a la insubstancialitat fins que Kim Jong-un els va esmentar en el seu discurs de Nadal com una oportunitat per a la pau. Les portades es van acumular des d’aleshores: les primeres negociacions formals, l’acord per enviar una delegació, la desfilada conjunta sota la bandera unificada… Corea del Nord, un petit i empobrit país de l’Extrem Orient, ha tornat a demostrar el seu domini de la comunicació global. Ha monopolitzat els focus dels Jocs quan només hi havia classificat dos esportistes. Els tripijocs van fer lloc a una vintena, arribats en companyia d’un poti-poti d’animadores, músics d’orquestra, cantants pop, experts en arts marcials, funcionaris i polítics. Tots ells encadenaran lloes als seus líders així que hi apunti una televisió.

Propaganda del nord

La participació en els Jocs suposa el triomf propagandístic nord-coreà que Wa-shington temia. També interessen les martingales del vicepresident, Mike Pence, per enfonsar el tinglado de la pau a Moon. Ahir es va absentar al cap de cinc minuts d’un sopar oficial per eludir els enviats de Pyongyang, i són notables les seves fintes quan s’apropen a les zones comunes.

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

Lim Jo Jong, germana del tirà, va arribar hores abans d’iniciar-se la cerimònia i va ser la més seguida a la llotja. Les seves encaixades de mans i somriures amb Moon certifiquen una pausa neces-

sària després de mesos estrepitosos. Tant de protagonisme veïnal ha incomodat a Corea del Sud. Molts pronostiquen que les hostilitats tornaran després de la clausura i es pregunten per què el país organitzador no pot desfilar amb la seva pròpia bandera o ha de pagar la factura de gairebé 500 convidats.