Anar al contingut

'Touchdown' cap a la mort

Una investigació revela que el 99% dels jugadors de la NFL patia encefalopatia traumàtica crònica, una malaltia neurodegenerativa provocada pels forts cops que els jugadors reben al crani

Asier Jiménez Larzábal / Barcelona

'Touchdown' cap a la mort

PAUL SANCYA

Hi ha un esport que deixa greus seqüeles al cervell d'aquells que el practiquen. Aquest esport és el que té la reputació de ser l'esdeveniment esportiu més seguit del planeta cada any a través de la Superbowl, però té un costat fosc. Últimament  molts s'han apuntat a un debat que ja fa més de tres anys que és a la palestra i que es va intensificar arran de la pel·lícula La verdad duele. El film, protagonitzat per Will Smith, explica la història del doctor Bennett Omalu, un patòleg forense que es va enfrontar a la NFL per denunciar que els jugadors de futbol americà patien lesions cerebrals cròniques fruit de la seva activitat.

La lesió cerebral més comuna entre els jugadors de futbol americà és l’encefalopatia traumàtica crònica (ETC). Un equip d’investigadors de la Boston University School of Medicine, amb la doctora Ann Mckee al capdavant, ha portat a terme un estudi en el qual ha comptat amb els cervells de 202 exjugadors de futbol americà de diferents nivells que havien donat el seu cos a la ciència. Aquest estudi, que neix d'una col·laboració entre el VA Boston Healthcare System, la Boston University School of Medicine i l'Institut de l'Herència esportiva (Sports Legacy Institute), va permetre crear un banc que ajudés a comprendre els efectes a llarg termini d’un trauma cranioencefàlic continuat produït a través de l'esport o del contacte militar.

L’estudi ofereix dades preocupants per a l’esport que porta més nord-americans als estadis. Dels 202 cervells analitzats, en 177 es va diagnosticar ETC (un 87% del total). Cenyint-se als jugadors de la NFL, dels 111 casos estudiats 110 havien patit la malaltia, cosa que eleva la incidència a més d’un 99%. I una dada encara més preocupant: l’edat mitjana de la mort d’aquests atletes era de 66 anys  (amb un rang entre els 47 i els 76 anys). Tenint en compte que la esperança de vida de l'americà mitjà és de 78,8 anys –segons dades del 2016 del  Centre Nacional d'Estadístiques de Salut (NCHS en anglès)– això suposaria una reducció en l'esperança de vida de 12,8 anys de mitjana en aquelles persones que han practicat futbol americà durant un període prolongat, que en la mitjana de l'estudi era d'uns 15 anys. 

Potser la dada més important és que dels 111 jugadors de la NFL inclosos en l'estudi, 110 havien patit en vida l'ETC, segons ha revelat l'estudi post-mortem dels seus cervells. Aquesta xifra suposa el 99% dels jugadors estudiats, per la qual cosa sembla que hi ha una estreta relació causa-efecte entre l'esport i aquesta lesió.

La reacció a l'estudi de la NFL

La NFL va contestar a aquest estudi a través de Sports Illustrated: «Apreciem el treball fet per la doctora McKee (directora de l'estudi) i els seus companys pel valor que afegeixen a l'estudi de l'ETC. Els casos d'estudi que s'han compilat en aquesta investigació són importants per avançar més en la ciència i en el progrés en tot el que està relacionat amb el traumatisme cranioencefàlic. La comunitat mèdica i la científica es beneficiaran d'aquesta publicació i la NFL continuarà treballant amb un gran grup d'experts per millorar la salut dels jugadors actuals i dels exjugadors. Com han apuntat els autors de l'estudi, encara queden moltes preguntes sense resoldre respecte a la causa, la incidència i la prevalença dels efectes a llarg termini del traumatisme cranioencefàlic com pot ser l'ETC. La NFL està compromesa amb el suport de la recerca científica en ETC i en el progrés en la prevenció i tractament de les lesions cerebrals. El 2016, la NFL va destinar 100 milions de dòlars a recolzar investigacions mèdiques independents i avanços en l'enginyeria de la neurociència. Això més els 100 milions de dòlars que la NFL i els seus patrocinadors es gasten en recerca neurocientífica i mèdica».

¿Què hi diuen els jugadors?

La NFLPA (Associació de jugadors de la NFL) encara no s'ha pronunciat sobre aquest estudi en concret, però el maig d'aquest 2017, va anunciar una campanya amb el títol: 'La teva ment, el teu cos, la teva salut'. Aquesta campanya pretenia crear una plataforma perquè els jugadors, les famílies i la seva gent pròxima compartissin històries reals que els ajudin a millorar el seu estat mental, físic i emocional. La campanya també volia corregir la falta d'informació sobre l'ETC i desmuntar alguns mites.

¿Què és l'ETC?

L'encefalopatia traumàtica crònica és una malaltia neurodegenerativa provocada per una lesió cerebral traumàtica que es repeteix amb símptomes o sense. Aquestes lesions es produeixen pels cops i contusions pròpies dels esports de contacte com el futbol americà, la boxa o l'hoquei sobre patins, entre altres.

La malaltia sol experimentar tres fases: durant la primera es produeixen trastorns afectius i símptomes psicòtics. En la segona  es comença a manifestar una certa inestabilitat social, es presenta pèrdua de memòria i fins i tot es mostren els primers símptomes de Parkinson. La tercera etapa es completa amb una disfunció cognitiva general que afecta totes les habilitats de l'individu. A això l'acompanyen símptomes de Parkinson més agreujats i anomalies en la parla i la manera de caminar. A més també se solen presentar símptomes de depressióvertigensordesa cefalea crònica.

Una vida marcada per l'exigència i la duresa d'un esport de contacte

La vida esportiva mitjana al màxim nivell d'un esportista de la NFL és d'uns 3,3 anys, segons dades de la NFL, però aquesta s'incrementa a 6 anys si el jugador és part de la plantilla principal el primer dia en partit oficial com a rookie.

Cal tenir en compte que els equips de NFL tenen una pretemporada a l'estiu i posteriorment comencen la temporada regular que es desenvolupa entre el setembre i el desembre. En aquests 4 mesos, els equips juguen 16 partits a la seva divisió amb una jornada de descans per a cada equip. Això és així per la duresa del joc, que deixa els jugadors tocats després de cada partit, de manera que han de recuperar bé per tornar a jugar una altra vegada.

No és estrany que, l'any passat, el jugador dels Ravens de BaltimoreEugene Moore, anunciés la seva retirada als 29 anys i assegurés estar «terroritzat» per les greus conseqüències en matèria de salut que el seu esport podria haver-li provocat. Així s'unia a una llarguíssima llista de jugadors que ho deixaven en el moment àlgid de la seva carrera per la por de seguir patint cops que agreugessin la seva condició física.

Per desgràcia hi ha jugadors com Junior Seau i Dave Duerson que es van suïcidar per la seva situació personal, derivada d'aquesta malaltia, que els va ser diagnosticada en l'autòpsia, l'únic moment en què fins ara es pot diagnosticar aquesta condició, ja que es requereix extreure mostres del teixit cerebral del pacient.

I són molts més els jugadors de futbol americà que estan molt preocupats per la seva salut i pel risc que comporta un esport en què es veuen xocs brutals i en què les proteccions al tors, cap i cames no salven del fort impacte que es provoca al terreny de joc.