Atac de Champions

El mateix president de l'Atlètic, Enrique Cerezo, va descobrir el que ni els jugadors ni per descomptat l'entrenador, Diego Pablo Simeone, admeten de portes per fora, que uns i un altre estan convençuts que arriben molt millor a Milà del que van arribar a Lisboa. I si a la capital portuguesa van estar a un minut i mig de proclamar-se campions… L'expedició blanc-i-vermella es va avançar al rival en el seu desembarcament a la capital llombarda, que ha tingut lloc aquesta tarda amb tots els seus efectius a punt i la il·lusió pels núvols. Així també ho ha transmès abans de marxar el tècnic argentí, que no parla de revenja sinó de fortalesa i maduresa futbolístiques.

¡Ya estamos en el aeropuerto! 😃
Pocos minutos para partir a Milán ⌚#UCLFinal #NuncaDejesDeCreer pic.twitter.com/zYwraRFHDH

— Atlético de Madrid (@Atleti) 26 de mayo de 2016

"En el futbol, com en la vida, no hi ha revenges, hi ha noves oportunitats. Revenja és una paraula negativa perquè recorda derrotes, moments dolents. En canvi, oportunitat parla d'optimisme, de seguretat, de confiança, del que està per venir, del que volem, que és la Champions", va dir 'el Cholo' a UEFA.com.

Simeone intenta transmetre totes les sensacions positives que és capaç, entre altres coses perquè ha comprovat com el seu equip ha progressat en el moment oportú cap al seu nivell més alt de la temporada en l'aspecte ofensiu, en el que més encallat va viure l'Atlètic bona part de la temporada, encara que rendibilitzés els seus gols com ningú. Griezmann i Fernando Torres en tenen la culpa.

GOLS TRIOMFALS

Sergio Ramos somia amb ells des que el Madrid va liquidar el City. "A mi m'agrada jugar contra els millors, però si hagués de descartar-ne un per a la final elegiria Griezmann, és un jugadoràs”, va dir el capità blanc a 'El Larguero'. "Fernando i jo som amics, però si diumenge ens hem de matar, ens matarem", havia comentat hores abans durant la jornada de portes de l'equip blanc. L'Atlètic ha trobat en els seus dos davanters la millor sortida per coronar amb gols triomfals el seu treball com a bloc. 

De Griezmann s'esperava tot després de la seva gran primera temporada (22 gols en Lliga, els mateixos que aquesta, i tres entre Copa i Champions). De Torres, no tant, ja que no va passar de tres dianes en la competició de Lliga des de la seva tornada a l'Atlètic el desembre del 2014. De fet, va començar la campanya en competència amb Correa com a tercer davanter, tots dos per darrere de Jackson Martínez i Vietto. A San Siro arriben com la parella de moda després d'haver mantingut al quadro matalasser en la lluita per la Lliga fins a la penúltima jornada i haver disparat les seves opcions d'assolir la seva primera Champions.

RESURRECCIÓ

Simeone ha trobat la societat ofensiva idònia, en sintonia no menys excel·lent amb gent com Saúl i Koke. De part de l'atacant madrileny no ho  esperava en absolut, tenint en compte el que li passava pel cap a finals de gener, quan va donar a entendre que no comptava amb ell per a la temporada que ve. Torres estava aleshores obsessionat a anotar el seu gol número 100 amb la samarreta de l'Atlètic, presa de l'ansietat per una sequera que lidurava més de quatre mesos. El va acabar marcant davant l'Eibar el 6 de febrer i ja no va parar. El camí se li havia aclarit amb la marxa del colombià Martínez i les dificultats d'adaptació de l'argentí Vietto. Avui només es parla del renaixment o la resurrecció d''El Niño'.

Ha acabat amb 11 dianes a la Lliga, la seva millor ratxa des que va deixar el Liverpool i la millor mitjana realitzadora entre els davanters espanyols a la segona volta del campionat. I la seva única diana a la Champions, al Camp Nou, va resultar crucial per superar el Barcelona a quarts. Griezmann va rematar als blaugranes amb els dos gols del partit de tornada i va fer el mateix amb el Bayern a les semifinals a passada de Torres. 

Ni un ni un altre tindrien cap problema a cedir-se l'honor de fer el gol del triomf a la final del dissabte. "Al principi sempre costa. No coneixes l'altre, la seva forma de desmarcar-se, si li  agrada més la pilota al peu o a l'espai o si és més de fer parets… Faltaven automatismes amb ell, em passa el mateix en la selecció francesa. He jugat molts partits però encara no sé què prefereixen Payet, Giroud o Benzema. Intento deixar-li a Fernando la pilota en les millors condicions i després ell té molt de gol. Tant de bo marqui ell el gol de la victòria", ha dit el davanter francès a propòsit de la seva bona sintonia amb el seu company d'atac.

ELS GALONS DE TORRES

Notícies relacionades

Ecos de l'Inter-Barcelona: "La millor semifinal de la història de la Champions; ningú volia que s'acabés"

La metamorfosi de Dembélé

"És el partit més important de la meva vida. Una oportunitat per escriure una pàgina encara no escrita en els 113 anys d'història de l'Atlètic. Tinc la possibilitat de complir un somni que ja tenia de nen, que era guanyar amb aquest club", ha apuntat el de Fuenlabrada. I això que ell ja ha guanyat batalles de primer ordre. És l'únic jugador de l'Atlètic que pot presumir d'haver aixecat una Lliga de Campions, amb el Chelsea el 2012 després d'haver rematat el Barça en semifinals amb un gol al Camp Nou.

Això va ser dos anys després d'haver tocat el cel amb la selecció espanyola al batre Lehmann i anotar l'únic gol amb què Espanya va guanyar l'Eurocopa d'Àustria i Suïssa 2008. A la final del Mundial de Sud-àfrica 2010 va participar en la jugada que va acabar en el gloriós gol d'Iniesta i a la de la final de l'Eurocopa 2012 va fer el tercer tanto en el 4-0 a Itàlia.