La metamorfosi de Dembélé

¿Recorden aquell afilat extrem francès que jugava al Barça, que es caracteritzava per la seva fragilitat muscular, la seva irregularitat, el seu caràcter dissolut? ¿Recorden Ousmane Dembélé, aquell noi talentós de 135 milions d’euros la genialitat del qual no aconseguia disfressar la frustració que generava en el Camp Nou? Doncs bé, aquest futbolista ja no existeix. Ni és extrem, ni és fràgil, ni és irregular, ni és frustrant. Avui és un davanter centre de 33 gols que està a punt de portar el PSG a la segona final de Champions de la seva història.

El conjunt parisenc arriba al partit de tornada contra l’Arsenal (avui, 21.00 hores) amb avantatge al marcador. Dimarts passat, en l’anada disputada a Londres, l’equip que entrena Luis Enrique es va imposar per 0-1. El gol, és clar, el va anotar Dembélé, el jugador que, sense que ningú el veiés venir, ha aconseguit que ja ningú a París plori per la marxa de Mbappé.

I tot, curiosament, va començar contra l’Arsenal. No a l’anada de la semifinal, és clar, sinó en el xoc de la lligueta de Champions jugat l’1 d’octubre en què Luis Enrique va prendre la decisió de no convocar-lo per motius disciplinaris. "No hi ha un problema entre el jugador i l’entrenador, hi ha un problema de compromís del jugador en relació amb l’equip", va argumentar.

Números de crac mundial

Notícies relacionades

El Barça de Flick realitzarà una gira per Àsia aquest estiu

Russell s’imposa en el caos de McLaren al Canadà

Els números demostren que, més enllà de quins fossin els motius concrets, Dembélé ha fet un salt qualitatiu de rendiment durant aquesta temporada. Suma 33 gols entre totes les competicions, quan el seu rècord en una temporada completa eren els 14 que va anotar en el segon curs al Barça (2018/19), un creixement inesperat en un futbolista que complirà 28 anys la setmana que ve. I acumula 3.033 minuts de joc, deixant enrere la seva ben guanyada fama de jugador de vidre.

Dembélé s’ha convertit en el líder d’un equip que aspira a arribar a la segona final de Champions de la seva història, després de perdre el 2020 contra el Bayern. També seria la segona per a l’Arsenal que entrena Arteta, que llueix en el seu palmarès el subcampionat del 2006, edició guanyada pel Barça. L’Inter ja espera el guanyador a la final de Múnic.