Oriol Alsina i Quique Cárcel: «El secret és el treball»

Parlava l'Oriol, escoltava atentament el Quique, agafant cadascun una pilota, dibuixant somnis camuflats en un semiocult camí rural en terres gironines a quatre quilòmetres de l'aeroport de Vilobí d'Onyar. Parlaven els arquitectes del Girona, un modern i científic director esportiu que té l'equip de Machín en la segona posició -ascens directe-, i del Llagostera, un vell savi del futbol que guia l'obra de Carrillo al vuitè lloc, a només dos punts de la promoció que obre la porta del paradís. Parlaven amb passió, en aquesta còmplice passejada, d'una fita quasi utòpica: arribar a Primera.

-Oriol Alsina: Aquest estiu, després de pensar-hi molt, vaig decidir tornar al Llagostera. Llavors, em van preguntar a qui posaven i vaig pensar en el Quique. Vaig coincidir molts anys veient el seu Hospitalet i m'agradava el que veia, i vaig pensar: 'Si he de quedar bé, el millor que puc fer és proposar el Quique'.

-Quique Cárcel: Sí, és veritat. Vaig rebre una trucada de l'Oriol aquest estiu i va i em diu: '¿Vols venir al Girona?'. Aquí va començar tot.

-O. A.: Ara els resultats estan demostrant que no em vaig equivocar (ha, ha, ha).

-Q. C.: Ja saps, Oriol, ¡com és el futbol! És tot tan fràgil. Al final, els resultats sempre manen.

-O. A: Sí, i tant que ho sé. Sóc més vell que tu… No ho oblidis. Tant l'Hospitalet com el Llagostera estaven a dalt, tot i tenir molt poc pressupost. Tots dos fèiem, això sí, un treball molt exhaustiu en el coneixement dels jugadors, aquesta és la clau, ¿veritat, Quique?

-Q. C: Sí, no hi ha cap més camí, Oriol.

-O. A: No et queda cap més solució, es tracta d'intentar fer un equip competitiu sense tenir diners.

-Q. C: És tenir una mirada realista. Un ha de saber quin és el seu mercat i no plantejar-se jugadors que no pots assumir. El Girona, per exemple, sap que el 70% dels futbolistes de Segona A són gairebé impossibles de fitxar. Llavors, et queda el 30%. Són jugadors que han baixat amb els seus equips, que han tingut una mala temporada.. Has de confiar molt en qui apostes. Per això has de conèixer molt bé la Segona B.

-O. A: No és només realista. Hi ha moltíssims jugadors que estan a Tercera o a Segona B que podrien estar més amunt, però les circumstàncies els ho han impedit. Només els has de trobar. Són excel·lents, però necessiten que algú els obri aquesta porta. ¿Com se sap? Has de tenir informació, preguntar moltíssim i no només per la seva qualitat tècnica, sinó també per com són, si es cuiden, si els interessa el futbol de veritat i si són bona gent. A més, has de tenir una intuïció especial. I ni així, mai l'encertes del tot.

-Q. C: És clar. Sempre hi ha un factor de risc, per més que hagis estudiat i analitzat el jugador, tant fora com dins del camp.

-O. A: Al final, en la nostra feina de director esportiu, sempre hi haurà algú que et podrà dir: ¡Aquell que vas fitxar no va sortir bé! ¡Ni l'altre! En una plantilla de 22 jugadors, te'n funcionaran 11 o 12 molt bé, 3 o 4 bé i els altres, facis el que facis, no triomfaran.

-Q. C: A més, nosaltres podem tenir una llista dels jugadors que ens van millor i després, gairebé sempre per raons econòmiques, no els podem fitxar, i al final veus com se'ls emporten els grans equips de Segona. Però això tampoc és garantia d'èxit. Mira el Llagostera i el Girona ara. ¿Què està passant? Tot va començar la temporada passada. Un equip molt humil com el Llagostera, que ve de Segona B, es passa tot l'any instal·lat en zona d'ascens. I el Girona, a Segona A, intenta sortir d'una situació molt complicada. Fins a l'últim minut no es compleixen aquests objectius. De tot això se n'aprèn molt i, evidentment, l'Oriol fa bé les coses. Al Girona i al Llagostera. Ara ens permet recollir als dos clubs els fruits d'aquesta feina.

-O. A: Per mi, encara que no es valori, hi ha una mirada gironina del futbol. A Espanya, en futbol professional, només hi ha dues províncies amb dos equips a Segona: Barcelona i Madrid. I al mig hi ha Girona. És un èxit brutal per al futbol gironí, i això ens omple d'orgull i satisfacció. I hi ha molts factors que ens porten fins aquí.

 

-Q. C: I no tots són els diners.

-O. A: Nosaltres som els pressupostos més baixos de la categoria. Això et deixa sense recursos, vivint sempre amb molts problemes. Tu, Quique, fas una llista de jugadors, i dels cinc primers, a l'hora de la veritat, no en pots fitxar cap. A vegades agafes el número 15 de la llista. Per aquest motiu tan important com conèixer el mercat és tenir un gran cos tècnic.

-Q.C: Això, Oriol, és bàsic. Tant fins i tot com fitxar bé.

-O. A: Agafes el cos tècnic del Girona, encapçalat per Quique, amb Machín, i mira el rendiment que estan traient a aquests jugadors. És acollonant, estan fent la temporada de la seva vida. Nosaltres, igual. ¡Què seria del Llagostera sense el seu quadro tècnic amb Carrillo, Óscar Álvarez, Jorquera...! 

-Q.C.: On no arriben els diners, arriba la il·lusió, el coneixement, el mètode, cuidar els detalls tàctics.

-O. A: A aquest nivell tan professional tots hi posen moltes hores i dedicació. Alguns, és clar, amb moltíssims més recursos. La clau és trobar les persones que ho facin tirar endavant. Tant el Girona com nosaltres tenim molts jugadors que provenen de Segona B i no saps quina resposta poden tenir en l’elit. Al final, són melons per obrir.

-Q.C.: El més fàcil i el més còmode és agafar un jugador d’una qualitat contrastada a Segona A, però nosaltres no podem.

-O. A: Tant és, fixa’t en el Girona. Nosaltres ho estem fent molt bé, però el Girona ¡va segon! ¡Segon a la Lliga! Lluita per pujar directament contra monstres com el Betis, el Valladolid, monstres acollonants, I no només parlo de diners, parlo de la història que tenen aquests clubs. El que està fent el Girona és realment impressionant, brutal. Ja ho va fer l’Eibar la temporada passada, ¿per què no ells? 

-Q.C.: ¿I, això vostre, què?

-O. A: No vam començar bé, però sempre vam dir que la nostra lluita és salvar la categoria. No podem oblidar que la majoria del bloc estava amb mi a Segona B, alguns fins i tot a Tercera.

-Q.C.: El més important és que s’estan traient molts jugadors de Girona. Aquí hi ha molt de talent, tota la vida n’hi ha hagut. Ara, també. Mira el Pitu, el tenia jo a l’Hospitalet, i està donant un rendiment excel·lent al Llagostera. O nosaltres, amb Granell, que estava a Segona B. Ningú apostava per ells, potser s’haurien perdut per al futbol professional. Hem creat un equip gairebé del no- res amb jugadors amb gana.  S’estan jugant el seu futur. Quan dic el seu futur, dic la seva vida. Tots venim de Segona B, sabem el que és això. És anònima.

-O. A: És la gran oportunitat de la seva vida. Si ho fan bé, poden arribar fins i tot a Primera. Hauries de mirar un entrenament nostre. Tant és el dia. Aquest és el secret, el treball diari. És el que toca. Ens entrenem i competim com juguem. A vegades, veus els jugadors entrenar-se i penses: ‘¡Pareu una mica, pareu!’». Però ells saben que els va el futur. Nosaltres, per exemple, tenim un pressupost d’un milió i mig per a tot, inclosos tècnics i jugadors.

-Q.C.: El nostre és de dos milions.

-O. A Amb aquests pressupostos, el Llagostera seria el 22è; el Girona, 21è. El que feu vosaltres és una cosa acollonant. Esteu fent història.

-Q.C.: Si em permets, Oriol, el Girona farà història si puja al final a Primera. Saps que el futbol només viu de resultats, realitats, èxits. Si no, tornarem a ser un equip de Segona. Però el que sí que dic és que qui està fent història és el Llagostera. És un club que ve d’on ve i és on és. Això sí que és històric.

Notícies relacionades

A la conquista de l'imperi

La selecció sub 19 revalida el títol europeu amb una exhibició

-O. A: Tranquil, Quique. El Girona farà història. Pujarà segur. Nosaltres pretenem salvar la categoria, ja estem molt per sobre del que pensàvem estar. Queden 10 partits, 30 punts. Ens falta poc per estar salvats, seria un èxit bestial. Si el Girona puja i nosaltres, que estàvem jugant a Regional fa uns anys, ens salvem, em consideraria la persona més feliç esportivament parlant del món. Estic segur que el Girona farà saltar la banca aquest any... ¡Seria l’hòstia! I aquest estiu, que vinguin a jugar a Llagostera un amistós com a equip de Primera.

-Q.C.: Tant de bo, tant de bo ens vegem tots dos allà. Seria ufff!!!