«Hi ha gent que va a missa o al psiquiatre. Jo faig esport»

Tot i que la seva cara pot passar desapercebuda, la seva veu és inconfusible gràcies a les transmissions de gimnàstica i patinatge artístic per a TVE. Però amb 13 Jocs a l'esquena, Paloma del Río (Madrid, 1960) també és història viva de l'olimpisme.

-Després de cobrir set Jocs d'estiu i sis d'hivern, segur que té històries per escriure més d'un llibre.

-De fet, estic movent les meves memòries per diverses editorials. Es titulen Enredando en la memoria i hi narro els 29 anys que he treballat a televisió lligada a l'esport, amb anècdotes professionals i personals.

-Expliqui-me'n alguna.

-A Seül-88, em vaig plantar amb tota la cara davant Carlos Ferrer Salat i li vaig dir que eren els meus primers Jocs i que si podia donar-me una entrada per a la inauguració. Li va agafar un atac de riure, però em va dir que passés per l'hotel, que la deixaria a recepció. Vaig pujar a un taxi amb un conductor que no parlava anglès, plovia a bots i barrals i vaig pensar que no hi arribava. Però hi vaig arribar i, efectivament, a recepció tenien l'entrada que m'havia deixat el llavors president del COE.

-En gairebé 30 anys, ha intentat acostar a l'espectador una infinitat d'esports poc coneguts, com els salts de trampolí, les carreres de cavalls, l'esgrima… ¿Quin és el més complicat?

-Tots necessiten un aprenentatge, però sens dubte el més difícil que he fet és locutar una cinta sobre activitats subaquàtiques. Em vaig preparar per comentar snorkel, però allò era com una gimcana bussejant, on els participants duien una espècie de suro lligat a la cintura que flotava i que permetia verificar si passaven pels controls.

-¿No l'han temptat mai esports com el futbol?

-Fa uns anys vaig parlar amb el meu cap i em vaig preparar per transmetre un partit de futbol. Em vaig passar hores analitzant un vídeo, però després vaig pensar que era ficar-se a la boca del llop sense necessitat. Si als locutors homes ja els qüestionen, imagini's una dona. Jo ja tenia un nom i podia perdre el prestigi d'anys en 90 minuts, així que vam desistir.

Notícies relacionades

Patri Guijarro: "Ja em sento més jo a la selecció, com al Barça"

El Madrid topa amb Luis Enrique

-Des de dimecres comenta per als aficionats al patinatge l'Europeu d'Estocolm. Hi ha hagut dies que han estat gairebé 12 hores de competició. ¿Com ho aguanta?

-Afortunadament, dormo poc. M'aixeco a dos quarts de set i a les set ja estic al Canoe, un club que està a cinc minuts de Torrespaña. Alterno el gimnàs amb la piscina, cada dia una hora. Dilluns, dimecres i divendres faig mitja hora d'el·líptica, 10 minuts de carrera i una mica de musculació. I dimarts i dijous, nedo 1.500 metres. Ho necessito físicament i psicològicament. És un temps exclusiu per a mi, per posar el meu cos i la meva ment en ordre. Hi ha gent que va a missa o al psiquiatre, jo faig esport.