'Operació biquini' a la F-1

Siguem sincers, els pilots són una nosa per als dissenyadors de monoplaces de F-1. No poden moure'ls com els radiadors, com les bateries del KERS o com molts altres components que es col·loquen aquí o allà, buscant aquell equilibri màgic de pesos que faci el cotxe més veloç en el pas per revolt, que traccioni millor, que desgasti menys les rodes.

El pilot és una massa que ha d'anar sempre al mateix lloc, així que com més petit, com menys pesant, millor. I els grossos es queixen. Molts temen que els equips punters els descartin en favor dels més petits, especialment, davant una temporada, la 2014, en què l'estalvi de pes resultarà, una altra vegada, vital, com ja va passar el 2009, amb la introducció del KERS, que els va posar a tots a dieta. Ha començat la segona operació biquini de la F-1.

La mitjana d'estatura entre els pilots de F-1 està per sota de la població normal. És estrany el que passi d'1,75. La forquilla per a la majoria va des de l'1,66 de Felipe Massa i l'1,74 de Sebastian Vettel. Fernando Alonso (1.71), Kimi Raikkonen (1.75), Lewis Hamilton (1.74) o Checo Pérez (1.73). I tots al voltant dels 65 quilos. Pocs són els que sobrepassen aquesta estatura i aquest pes. La tria es produeix en el kàrting. «Si ets alt i a més a més una mica  grassonet, el desavantatge és gran. En ocasions, aniràs per sobre del pes màxim del cotxe més pilot, en altres no podràs posar llast, i sempre el centre de gravetat serà més alt», diuen els gurus del kart.

Però, de vegades, hi arriben, sí. Com Jenson Button, campió del món del kart júnior el 1995 i campió del món de F-1 el 2009. Amb els seus 1.82 i 70 quilos de pes, ha de patir a la F-1, no per ser campió amb aquell portentós Brawn de doble difusor -hauria estat campió Marc Gasol, atesa la seva superioritat-, sinó cada vegada que els enginyers busquen aprimar el binomi cotxe-pilot. Com va passar el 2009 i com passarà la temporada que ve. Button ja no es pot aprimar més, es mata entrenant ironmans, està com un pal però, a més a més d'haver de recargolar-se en un habitacle que té la mateixa dimensió que la del seu company Pérez, li sobren cinc quilos, respecte a la majoria de professionals.

Més quilos, menys velocitat

En un circuit tipus Montmeló, 10 quilos suposen més de tres dècimes per volta. «Es castiga el pilot més pesant i és injust que et diguin: perd pes. Alguns no en podem perdre més. No hi ha dret. Necessites pell sobre els ossos i una mica de múscul per conduir un F-1», assenyala el britànic de McLaren.

El tema ja ha estat tractat en les reunions de l'Associació de Pilots, però és clar, allà són majoria els petitonets. «No entenc per quina raó no podem posar el límit de pes dels nous monoplaces 10 quilos per sobre. Aquesta decisió deixaria de preocupar els pilots i no suposaria, em sembla a mi, cap mena de maldecap per als enginyers. És una de les coses més fàcils de fer i podria mantenir actius molts pilots. És una cosa per a la qual val la pena pressionar», insisteix Button, que té com a aliat en aquesta croada Nico Hulkenberg, el jove més prometedor de la graella, que, amb 1.85 d'estatura i 75 quilos de múscul, té el mateix problema de Button.

Un esports de menuts

Notícies relacionades

Barcelona manté el ‘misteri’ de la renovació de la F1

‘Ajo y agua’

«Recordo, sí, quan, el 2009, amb la introducció del KERS, els conductors, per exigència dels dissenyadors, van haver de perdre molt pes», va explicar el noi que va estar a punt de fitxar per Ferrari. «Desafortunadament sóc el que sóc. Sóc alt i, per tant, peso bastant, però peso tant com altres. Però és clar que van per nosaltres. Han decidit que els nous cotxes es poden fer més veloços si els resten 10 o 15 quilos. I volen que els perdem nosaltres», va dir Hulkenberg.

Pinta malament per als més grossos de la F-1, esport en el qual Alain Prost mesurava 1,65; Ayrton Senna, 1,71, i Michael Schumacher 1,74.