L'Espanyol torna a perdre davant un Getafe que va xutar més bé

Estaven avisats. El Getafe és un mal rival per a l'Espanyol. Incòmode. Antipàtic. Era prioritari que no combinés i, desgraciadament,va combinar. I va marcar. I va guanyar (0-2). L'Espanyol segueix a dalt amb 11 punts, però aquesta llosa de dues derrotes consecutives ha refredat la gent. La setmana de tres partits va començar bé i va acabar malament. Però el conjunt està a un punt dels llocs europeus. És la millor lectura que es pot fer després de la segona entrebancada en quatre dies. Va ser un mal dia, però la Lliga és llarga, molt llarga.

El Getafe s'ha convertit en els últims anys en un rival dolent per a l'Espanyol. L'any passat va ser el responsable de la destitució de Mauricio Pochettino a finals de novembre. Hi ha equips que, no se sap per què, són més antipàtics que altres per al joc de l'Espanyol. El sistema de Luis García sempre ha complicat la manera de fer dels periquitos. Ahir, al quart d'hora de partit, es veia un conjunt madrileny que tenia la pilota, que arribava a l'àrea de Casilla amb facilitat. No funcionava la pressió periquita. Va ser un inici en què l'Espanyol va patir quan no tenia la pilota. Això explica la gran oportunitat de Colunga, que va evitar Casilla, però va disparar massa escorat (m. 9). Aguirre va haver de canviar les posicions dels pivots, no podien esperar tan enrere. L'Espanyol no robava la pilota i, per tant, no existia el contraatac periquito, una de les seves armes. Al quart d'hora, Casilla intervenia massa. Perill. L'Espanyol sols era superior en els córners (4-2).

Els retocs d'Aguirre van donar un altre aire a l'equip. Es va millorar en la pressió i en la recuperació de la pilota. L'Espanyol va començar a manar i dominar un Getafe que ja no podia mantenir la pilota als peus. El domini periquito va començar en una acció personal de Sergio García (m. 21). Va ser el canvi de poders. El davanter va fer mal amb les seves accions personals i assistències a Stuani, però en va tornar a fallar la finalització. L'Espanyol només va crear perill en remats de cap de Colotto (m. 7) i Stuani (m. 29). La connexió Casilla-Stuani va ser fonamental per apuntalar enrere al Getafe. S'arribava bé a l'àrea, però es xutava malament. Una pena perquè el final de la primera part va ser totalment blanc-i-blava.

Notícies relacionades

Patri Guijarro: "Ja em sento més jo a la selecció, com al Barça"

El Madrid topa amb Luis Enrique

Al Getafe li va anar bé el descans. Va sortir fort i no li va importar que durant molts minuts el joc fos d'anada i tornada. El conjunt madrileny va estar còmode en aquesta bogeria de joc, d'anada i tornada, amb la pilota sense amo. Va beneficiar el Getafe perquè l'Espanyol no va estar encertat en els metres finals. Els remats periquitos només van arribar a pilota parada, des de les cantonades. L'Espanyol va llançar fins a vuit córners a la segona part, però els remats de Capdevila, Stuani i Héctor Moreno van sortir desviats per poc.

ELS CANVIS / En canvi, l'equip de Luis García va arribar tres cops a porta i va marcar dos gols. Colunga va aprofitar un error de Colotto per inaugurar el marcador (m. 73). En aquells minuts de bogeria, on la pilota anava d'un costat a l'altre, va fer la sensació que Aguirre no va trobar la tecla per millorar el joc local. Potser va faltar un home com Abraham per posar cert ordre al centre del camp, potser havia de debutar el colombià Córdoba, un home alt, per obrir la defensa visitant, sobretot a l'hora de rematar els quatre córners que l'Espanyol va llançar en els últims minuts. El segon gol de Colunga va ser testimonial (m. 92). L'Espanyol no hauria marcat ni a l'arc iris.