El Leo més català

Messi s'ha fet adult. I no per la seva recent paternitat (Thiago, el seu fill, té poc més d'un mes), sinó perquè ja no esquiva assumptes que abans hauria eludit com si fossin defenses al camp. Ara, no. Ara Messi, amb 25 anys, té un discurs propi, contundent i serè, tot i que el seu tradicional to de veu baix, tímid gairebé sempre, convida a pensar el contrari. Ahir, per exemple, encara espantat perquè el dolor del seu genoll esquerre li va fer pensar el pitjor, Messi va voler unir-se a les veus de Tito Vilanova, el tècnic, i de Carles Puyol, el capità, que es van sentir després del comunicat oficial divulgat pel Barça en què reividicava «de manera enèrgica la llengua catalana i el model d'immersió lingüística vigent a Catalunya en els últims 34 anys».

A Messi no se'l va sentir citar al ministre Wert. Ni tampoc va parlar del que planteja el Govern espanyol en l'esborrany de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE), al qual s'oposa la Generalitat per considerar «inadmissible» el tractament que rep. De res d'això va parlar Messi. Però en només 30 segons, i ja gairebé al final de la seva compareixença a la sala Roma del Camp Nou, el mateix estadi que es va quedar en silenci dimecres a la nit quan el va veure marxar en llitera al vestidor, ple de dolor, Messi va llançar el seu missatge més català.

#somescola

Notícies relacionades

Patri Guijarro: "Ja em sento més jo a la selecció, com al Barça"

El Madrid topa amb Luis Enrique

No va utilitzar un tuit per expressar les seves idees, com Puyol, que va ser el primer que va expressar públicament la seva opinió sobre un assumpte tan polèmic: «#wertgonya #somescola». Així de contundent es va mostrar el capità blaugrana, que més tard, després del partit contra el Benfica, va insistir en aquest missatge: «No parlo de política, només defenso la nostra cultura i la nostra llengua». Després, el Barça es va posicionar com a institució. «La llengua, com el nostre club, és un element d'integració que permet identificar-se amb el país, al marge de procedències i sensibilitats», va explicar en un comunicat oficial. «La llengua catalana i el seu ensenyament a les escoles forma part de la nostra identitat i és un element essencial per a la cohesió social i la convivència del nostre poble». Després, va parlar Tito Vilanova, ja com a entrenador del Barça i, alhora, com català de l'Empordà. «Vaig haver d'estudiar-ho tot en castellà i espero no tornar 30 anys enrere».

Un de Rosario a Barcelona

Escoltats tots ells, Messi, un nen nascut a Rosario fa 25 anys que va arribar el 2000 a Barcelona, també es va deixar sentir. Va parlar, com és habitual, en castellà, amb nombroses referències al seu llenguatge -«cancha, vos, acá..»- a aquella Argentina que no oblida mai encara que gairebé faci més temps que és a Catalunya. «Jo, des que vaig arribar aquí, vaig estudiar, vaig créixer i vaig aprendre en català. Mai he tingut cap problema, tot al contrari. Com més idiomes sàpiga un noi i creixi amb ells, molt millor per a l'educació», va dir sense regatejar cap assumpte. «Cal afegir, més que treure coses. Com un més sàpiga, millor per a les persones», va concloure el Messi més català.