Amics per sempre

Va quedar clar ahir, una vegada més, que les aficions del Barça i de l'Athletic comparteixen alguna cosa més que el gust pel bon futbol. En això hi estan tots d'acord, amb matisos, sí, conseqüències de l'obra deixada per Pep Guardiola en quatre anys i Marcelo Bielsa en tot just una temporada. Qui sap si l'última. I és que els dos tècnics fins i tot poden coincidir en l'hora de l'adéu.

Assegudes les bases a exposar sobre el camp, catalans i bascos es van dedicar a passejar per Madrid l'agermanament que ja es va viure el 2009 a València, en la final de Mestalla, però que en la dècada dels 80 va quedar severament tocat després de la final de les puntades voladores del Bernabéu. Per fortuna, allò ja és història i per demostrar-ho, el que es va veure ahir. Tant lafan zone blaugrana com la blanc-i-vermella van acollir amb total normalitat i fins i tot bon rotllo lesincursions enemigues, per un dia més amigables que mai. No era gens estrany veure cantar barcelonistes i bilbaïns en animades rotllanes, lluint les respectives banderes, samarretes i altres artefactes. Si pel mig hi havia cervesa fresca per combatre la canícula estiuenca que va sotmetre durant el dia la capital del Regne, encara millor.«Aquesta unió de les dues aficions és fantàstic. A la plaça Mayor els bascos cantaven gora Catalunya i els catalans, visca Euskadi. Se m'ha posat la pell de gallina», explicava Josep Maldonado, diputat de CiU.«Llàstima que alguns ho hagin volgut espatllar», recordava en referència a Esperanza Aguirre. Per cert, de la presidenta de la Comunitat de Madrid no se'n va recordar ningú. Almenys a la zona d'aficionats del Barça.

Records a l'etern rival

De qui sí que es van recordar els culers va ser de Mourinho i Ronaldo.«Aquell portuguès, fill...».Ja sabeu com acaba la frase. Però amb prou feines van ser dos càntics, no us penseu, res d'obsessiu. És el que passa quan s'ha viscut en l'abundància de títols.

El bon rotllo generalitzat es va estendre per la ciutat on, tot s'ha de dir, l'afició de l'Athletic va golejar en efectius. Per cada samarreta blaugrana n'apareixien 10 de blanc-i-vermelles. Aquesta era la impressió, confirmant les previsions de l'Ertzaintza que uns 50.000 bascos es desplaçarien fins a Madrid, la majoria sense entrada, és clar. És per això que alguns culers es devien vendre l'entrada davant de tanta súplica bilbaïna. Amb un bon feix de bitllets pel mig, caure en la temptació era més fàcil.

A propòsit de Botswana

Notícies relacionades

El Madrid tornarà a la feina amb l’operació sortida bloquejada

Flick manté afinat el Barça

Anant cap al Calderón, des del parc del Matadero, zona culer, una cançó despertava riallades.«Un elefant es balancejava sobre la selva de Botswana...»,cantaven alguns culers amb una trompa de paquiderm per careta. Va ser part de l'animació fins al camp, on algun va arribar una mica tort.«Vaig tocat, vaig tocat»,admetia un aficionat, amb labirraa la mà, mentre un col·lega el convidava a remullar-se a les fonts del parc, on algú ja s'hi havia ficat de ple.

En alguns balcons, diverses banderes espanyoles marcaven territori. Esperanza n'estaria orgullosa.