El capità està en tot

El cor del Barça va tornar a bategar amb força (¿ha deixat de fer-ho mai?) ahir a la nit a Mestalla. Aquell múscul poderós que bomba la sang blaugrana, amb galons de capità i de nom Carles, va aparèixer per la banda dreta, en aquella posició de lateral en què es va consagrar ja fa més d'una dècada, per exhibir tota la seva força i també tota la seva ràbia.

Sí, perquè Puyol va treure ahir la ràbia que porta a dins, la mateixa que el converteix en un defensa incombustible als seus 33 anys (Guardiola ja ha vaticinat que pot jugar fins als 38 o 39) i que segueix aguantant l'ànima del millor Barça de tots els temps. Aquest lateral etern es va elevar fins al cel per treure l'equip d'un bon problema, un problema que ell mateix havia contribuït a generar moments abans. Per això el capità va tancar el puny amb força i el va llançar a l'aire al marcar de cap el gol de l'empat.

Amb el gol, que pot valer com or per a la tornada al Camp Nou, es compensava per l'error del gol de Jonás. De fet, va ser un doble error: primer va relliscar quan intentava interceptar la passada llarga de Jordi Alba cap a Mathieu. Es va aixecar com un llamp i va arribar a l'àrea amb temps per interceptar la passada mortal a Jonás, però la fortuna li va ser esquiva després de tant d'esforç. La pilota va botar just davant de la seva cama, li va passar per sobre i el davanter valencianista va poder afusellar Pinto. Per això va treure després la ràbia, la mateixa que va mostrar fa ben poc al Bernabéu, on també va marcar un gol molt semblant. En aquella ocasió el córner el va treure Xavi, temperat al segon pal, on el capità va irrompre amb una planxa espectacular a l'estil Evaristo. Ahir a la nit el va tirar Thiago, també temperat, i amb l'ajuda de Diego Alves, que va dubtar en la sortida (després va compensar l'error al parar el penal), Puyol es va alçar per picar la pilota i perforar la meta valencianista.

Doble pirueta espectacular

La força del capità va seguir cavalcant per Mestalla a la segona part. Es va apoderar de la seva banda, aquest cop sense fallar, per a desesperació de Mathieu, i fins i tot va pujar amb poder desbocat a l'atac en una acció en què es va plantar al límit de l'àrea d'Alves després de fer una doble ruleta que va provocar l'¡ooooh!d'admiració i sorpresa de Mestalla.

Va ser l'únic cop que l'afició valencianista va valorar una cosa del rival, perquè per la resta estava molt escalfada. Bé, com sempre, però aquest cop molt més. I amb una mica de raó. Pinto va interceptar amb la mà fora de l'àrea un contraatac de Soldado. Ho va veure tot l'estadi menys el linier: més carnassa en plena polèmica pels errors arbitrals.

Notícies relacionades

Llorente: «La de Pinto ha sigut una mà claríssima»

«Hem jugat molt bé, hem tornat a ser nosaltres»

En el que no va dubtar l'àrbitre González González va ser a assenyalar penal sobre Thiago. Estava a sobre i va ser meridià. Com va ser clar que Messi no va ser Messi.«Hem fet un bon partit», va proclamar després el capità.«El vestidor en surt reforçat, la imatge de l'equip és bona, estem contents. És un bon resultat, però no hi ha res decidit», va dir Puyol.

El València el va voler parar, però no va poder. Tant el van agafar, Albelda especialment, que va semblar que el reclamaven per marcar-se un pasdoble al centre del camp al compàs de la marxosa música de la banda de torn. Els mateixos acords de després del partit, amb el Barça marxant cap a la final.