Nicolás Martín Pareja , central de l'Espanyol: "Messi sempre parla al camp i allà és el millor del món"

Tot just fa tres setmanes que és a l'Espanyol i ja és un dels líders de l'equip. Argentí de soca-rel, Nicolás Martín Pareja (Buenos Aires, 24 anys) és el nou cap de la defensa periquita. Campió olímpic a Pequín, Nico --així li diu tothom al vestidor-- ha estat el fitxatge més car del club català. Cinc milions d'euros va pagar l'Espanyol a l'Anderlecht per aquest central, que dissabte es veurà les cares amb el seu bon amic Leo Messi.

--L'equip porta set punts de nou possibles. ¿Esperava un inici de Lliga tan positiu?

--Jo tinc una mentalitat molt clara: sempre vull guanyar. Ja sabia que venia a un gran club i, gràcies a Déu, hem començat molt bé. L'equip ha respost en els tres partits. Vam guanyar els dos primers i davant del Getafe vam saber reaccionar per empatar. A la segona part vam ser molt superiors i vam deixar una bona sensació. Estem contents amb el treball defensiu, però s'ha de seguir millorant. No podem parar. La temporada és molt llarga.

--Els pròxims duels amb el Sevilla, el Barça, el Reial Madrid i el Vila- real seran una prova important...

--És cert que vénen partits molt complicats. És la meva primera temporada a Espanya i tots els duels són difícils, però sempre és especial jugar contra els grans. Ens hem de prendre aquests partis amb el Sevilla, el Barça o el Madrid amb serietat, com si fossin autèntiques finals i sempre imposant el nostre estil de joc.

--L'Espanyol va apostar molt fort per vostè. ¿Suposa una pressió extra ser el fitxatge més car?

--Al principi, quan un arriba amb el malnom de ser el reforç més costós sí que sents una pressió extra, sincerament. Però això em motiva. Sento la bonica pressió de demostrar que sóc important.

--Se'l veu molt còmode i integrat en el bloc de Márquez. ¿Li agrada marcar la línia en defensa?

--Quan un és al camp i té les pulsacions molt altes intenta fer tot el possible perquè l'equip vagi bé. Amb Dani Jarque, per exemple, m'hi entenc molt bé. Tots dos som de parlar i això contribueix a la millora de l'ordre defensiu. A mi m'agrada transmetre el meu caràcter argentí.

--Seguirà el camí d'altres defenses del seu país que van brillar a l'Espanyol, com Pochettino i Zabaleta, l'últim a anar-se'n. ¿Són els argentins sinònim de fiabilitat?

--Bé, en el futbol no hi ha res segur, però quan els argentins que van estar abans van fer bé les coses és clar que obren les portes als que vénen darrere. Que Pablo o Pochettino brillessin aquí és molt important per a nosaltres.

--¿Quin és el seu referent?

--Tots els centrals argentins de la meva edat tenen un nom al cap: Ayala. No tinc cap dubte que és el referent en la nostra posició. A tots ens agradaria arribar a jugar com ell.

--A Pequín va conquistar l'or olímpic amb la seva selecció. Allà va coincidir amb Messi, que l'espera dissabte al derbi. ¿Què li sembla Messi com a jugador i quina relació manté amb ell?

--No descobriré res de Leo. Messi sempre parla al camp i allà és el millor del món. Ho demostra en cada partit. Salta a la vista. Tinc molt bona relació amb ell. Vam passar 40 dies genials a la Xina. És una gran persona i no vaig dubtar a preguntar-li per Barcelona abans de venir a l'Espanyol. Em va dir que era una ciutat bonica i que tenia una gran ocasió. Dissabte em tocarà enfrontar-me a ell. Serà molt complicat frenar-lo.

--Vostè es va formar a l'Argentinos Juniors, l'equip d'origen d'un altre astre com Maradona.

--És així. He estat tota la vida a l'Argentinos. Vaig destacar en els juvenils i després vaig debutar a Primera, on vaig jugar un any i mig. Guardo molt bons records d'aquella etapa. L'Argentinos és un club modest, dels anomenats petits, però compta amb un planter molt important. D'allà han sortit grans jugadors del futbol mundial.

Notícies relacionades

Patri Guijarro: "Ja em sento més jo a la selecció, com al Barça"

El Madrid topa amb Luis Enrique

--Als 22 anys va fer el salt a Europa al fitxar per l'Anderlecht. ¿Què va aprendre a Bèlgica i quines diferències veu amb Espanya?

--La meva experiència a l'Anderlecht va ser bàrbara. Em va ajudar moltíssim. Jo desitjava jugar a Europa i l'equip belga va confiar en mi. El primer any vam guanyar la Lliga i la Supercopa, i vam jugar la Champions. La segona temporada vam conquistar la Copa. Va ser un club que em va donar moltíssimes coses i va ser clau per ser on són ara. La Lliga belga és més dura i competitiva del que molts es pensen, però el seu nivell és inferior a l'espanyola. Venir a aquesta Lliga és un somni per a qualsevol argentí. Espero complir les expectatives i disfrutar molt a l'Espanyol.