Un Espanyol en un món de fantasia derrota el Betis

L’Espanyol viu immers en un món de fantasia tan meravellós que ni tan sols el va enterbolir un àrbitre que va semblar decidit a ignorar que el futbol navega per les vies de la tecnologia, que existeix el VAR, que per alguna cosa ha sigut creat, i que va anul·lar al seu aire un gol al conjunt blanc-i-blau, que podria haver-li donat més tranquil·litat per jugar a plaer i per amarrar els tres punts al seu estadi sense necessitat de patir fins al xiulet final.

El 2023 s’està convertint en un any prodigiós per a un Espanyol que només fa que sumar punts a la Lliga, que no coneix la derrota des que el raïm estava preparat per celebrar la nit de Cap d’Any, que fins i tot es va atrevir a puntuar al Camp Nou, que va empatar contra el Girona i que amb la d’aquest dissabte encarrila dos triomfs consecutius a la Lliga, que l’han impulsat cap a la meitat de la taula i que l’han despullat de les túniques negres que condueixen a l’infern del descens. Poca cosa més es pot demanar.

Un gol legal

Doncs no, s’hauria de demanar a l’àrbitre asturià Rodríguez Fuertes que no fos tan perepunyetes a l’hora d’anul·lar un gol absolutament legal d’Aleix Vidal a l’inici de la segona part, que podia –hauria d’haver sigut així– haver significat el 2-0 i l’oportunitat per primera vegada en aquesta Lliga de disposar d’una renda de dos gols contra un rival, contra un Betis que es presentava a Cornellà com un contrincant poderós, disposat a dominar el partit i a buscar en el cos i l’ànima d’un ídol de la parròquia blanc-i-blava, Borja Iglesias, el gol que els donés els tres punts, que va impedir Álvaro Fernández, amb una mà salvadora, quan el partit estava sense gols. Si el porter de l’Espanyol no l’encerta, el partit podria haver tingut un altre guió.

Rodríguez Fernández, en canvi, es va treure de la màniga una mà que possiblement de forma accidental va fer Puado un cop va centrar la pilota que Aleix va rematar a gol; anul·lat i provocant un senyor cabreig a la grada blanc-i-blava. I en aquest compàs d’enuig es va moure el partit fins al final, amb un Betis que mirava de pressionar, sobretot des que el veterà i famós Joaquín va entrar al partit, un Betis que va dominar durant la primera part i fins al descans gràcies, sobretot, al seu futbolista brasiler amb nom d’exseleccionador, Luiz Henrique, que es movia com un turment per a la defensa local. Fins i tot va intentar un gol a l’estil Pelé des del mig del camp.

El gol i la baralla prèvia

Notícies relacionades

Primer fiasco de Ramis: un Espanyol sense idees hi torna a Oviedo

La guillotina de Chen Yansheng a l’Espanyol: els seus 10 entrenadors en 8 anys

Quan el Betis més empipava, quan Álvaro Fernández havia salvat els seus, va arribar la jugada del miracle. Oliván va centrar una pilota i va aparèixer Braithwaite. El davanter danès, ex del Barça, portava bona part de la temporada amb la pólvora mullada. Però ell, com la resta dels seus companys, sembla haver patit una metamorfosi, de dolent a bo, per il·lusionar els seus aficionats en el moment més dolç del curs futbolístic.

Una alegria que tampoc va enterbolir una baralla que hi va haver entre les dues aficions abans de l’inici del partit i que va acabar amb dos seguidors blanc-i-blaus a l’hospital de Bellvitge.