Segons les Nacions Unides, una de cada tres dones europees han patit violència física o sexual alguna vegada a la seva vida. Aquestes són dades que alarmen la societat i que han de tractar-se amb la importància que mereixen. Si ens centrem en Catalunya, des de principis d’any, han sigut assassinades catorze dones i en l’última dècada 127. Com a societat tenim alguns reptes importants durant els pròxims anys per erradicar la violència contra les dones. Durant els últims anys s’han aconseguit alguns èxits legals com la Llei 5/2008 de la Generalitat de Catalunya per erradicar la violència masclista que va ser pionera per contemplar la violència masclista en tots els àmbits. El 2020 es va ampliar i es va reforçar per protegir totes les dones. A més a més, aquesta llei també és pionera a Europa perquè contempla la violència política com una forma de violència masclista. No obstant, encara queda molt per fer.
Per parlar sobre el balanç actual quant a violència masclista a Espanya, EL PERIÓDICO va organitzar una taula rodona que va comptar amb la participació de Tània Verge, consellera del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya; Carla Vall, advocada penalista i criminòloga i Gemma Altell, psicòloga social feminista i fundadora de la consultora social i de gènere G360. Les tres ponents, moderades per Judit Figueras, redactora d’EL PERIÓDICO, van voler ressaltar la importància de la prevenció.
El marc legal ha de ser canviant, igual que la situació en la qual es troba el país en termes de violència masclista. En la legislació espanyola del 2004, "només es considerava la violència masclista en l’àmbit de la parella, per contra, la llei catalana de 2020 canvia aquest aspecte i contempla totes les formes de violència", explicava Verge. Actualment, la legislació catalana vigent, permet definir i identificar les violències que es troben en tots els àmbits del dia a dia d’una dona. "Fa anys que el moviment feminista lluita per conscienciar la societat", afegia. Les tres ponents coincidien que els avenços que s’estan fent en l’àmbit legal i polític contribueixen a reconèixer la violència i acompanyar les dones. "Erradicar la violència masclista és l’objectiu final".
Per la seva banda, Vall va voler apuntar que la legislació catalana ha servit com a exemple en altres països. "Hem sigut pioneres en molts sentits". La violència, gràcies a aquest tipus de legislacions, és cada vegada més evident per a tota la societat. "L’acompanyament institucional i la seva xarxa d’atenció han ajudat a identificar aquestes situacions i categoritzar-les com a violència", afegia Altell. El periodisme responsable pot ajudar a preservar els drets de les víctimes i a formar la societat en la prevenció. "Els casos com Ana Orantes o Pamplona han sigut punts d’inflexió per canviar el paradigma social", relatava Vall. Van ser casos que van servir perquè les dones, sobretot les més joves, sortissin a reclamar que "no era abús, era violació" i a demanar que es canviés la legislació espanyola. Vall va voler destacar que "hem trencat amb la presumpció d’impunitat". Verge va voler afegir que "els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental perquè, en alguns casos, són responsables de difondre el terror sexual".Vall, per la seva banda, lamentava que hi haguessin casos en els quals les supervivents "guanyaven als tribunals, però perdien el judici social". Cada vegada més, moviments com el ‘S’ha acabat’ o el ‘Me too’, estan servint per canviar el paradigma social i donar veu a les dones.
Les xifres actuals alarmen la població que veu com dia a dia el nombre de dones que acudeixen als serveis d’ajuda incrementen. "El silenci que existia fa uns anys s’està trencant i ara hi ha més consciència social i les institucions acompanyem amb més serveis, això explica l’augment de xifres", explicava Verge. Ella mateixa va voler alertar que els pròxims anys, els números de les denúncies aniran en augment perquè "les dones saben identificar millor i posar nom al que estan vivint". La consellera va voler fer una trucada a la calma: "Hem d’entendre com a normal que hi hagi aquest augment. Actualment, només es denuncien al voltant del 10% dels casos de violència sexual i en la majoria dels casos, els estudis apunten que són comesos per part d’homes de l’entorn més pròxim.
Vall va coincidir que les dades publicades són respecte als fets reportats i que "no es poden tenir dades absolutes de violacions". Les tres expertes van explicar que hi ha una xifra oculta molt alta d’aquests delictes que no es pot comptabilitzar. "Les nenes i joves, cada vegada verbalitzen més el que els passa i això és positiu", afegia l’advocada. Actualment, es posa el focus en els menors, un error, segons Vall, perquè "hem de ser conscients que si els adults no els donem eines en relació amb la seva sexualitat, no podem esperar res". En aquest cas, Altell com a psicòloga, va voler emfatitzar que la regulació dels mòbils ja s’hauria d’haver fet, però que amb aquesta mesura no n’hi haurà prou per reduir l’increment de casos de violacions en menors. "Hem de centrar-nos en l’educació sexual", afegia.
Les dades apunten que les joves són les que tenen més dificultat per buscar ajuda a causa de la minimització de la violència o a la seva llunyania amb les administracions. "La violència sexual és la que pateixen més les joves", recalcava Verge. Des de la Generalitat, s’han posat en marxa dos projectes per ajudar totes les dones. El primer és el Servei d’Intervenció en Crisi (SIC), que es podrà desplaçar a qualsevol municipi per prestar atenció psicològica presencial especialitzada en violència masclista.
Tot i que demanar ajuda sigui encara molt difícil per a algunes dones, el telèfon especialitzat en les víctimes de violència masclista rep dotze mil trucades a l’any. "El 15% d’aquestes trucades són de l’entorn per informar-se", explicava Verge. El fet que s’involucrin tercers és important per tenir un bon acompanyament. "Hem incrementat la durada de les trucades al telèfon 900 900 120 i també hem augmentat el nombre de professionals en els Serveis d’Intervenció Especialitzada en Violència Masclista (SIE). L’any que ve tindrem 24 serveis del SIE al territori per acostar-nos més a cadascuna de les dones". A més, recentment s’ha aprovat el primer Pla Nacional de Prevenció de les Violències Masclistes, impulsat per la Generalitat, que reuneix 200 accions en tots els àmbits amb un total de 43 milions d’inversió. El pla preveu la creació d’una gran xarxa lila de país integrada per comerços, espais educatius, culturals, veïnals i esportius per acabar amb les violències masclistes.
Les dones triguen de mitjana entre 8 i 10 anys a denunciar la violència masclista. "El temps que triguen a denunciar va des dels 8 als 10 anys", ressaltava Verge. El pla de prevenció també implicarà noves accions en els centres cívics per treballar amb aquestes dones. "Tenen dret a expressar públicament les seves experiències per poder ser acompanyades i reparada", explicava Vall. Les noves generacions parlen d’aquestes situacions, fet que provoca l’eco de moltes més dones que s’atreveixen a denunciar les seves pròpies experiències. "Parlar de nosaltres és incòmode, però ho hem de fer".
Al món de l’esport, el cas de Jennifer Hermoso, va ressonar per tot el món fa uns quants mesos. Aquesta denúncia social i col·lectiva va servir perquè les afectades poguessin donar visibilitat a tots aquells tipus de violència a les quals estaven sotmeses i començar un canvi transcendental en el futbol. "Ha permès afectar les esferes del futbol i trencar amb una era marcada pel patriarcat i la posició de l’home d’èxit", relatava Altell. La consellera Verge va voler destacar que el cas va provocar un crit social d’indignació que va dir "prou" a la normalització de violències en el món laboral. "El moviment ‘s’ha acabat’ no només vol sancionar l’agressor, sinó també canviar tot el sistema masclista de l’esport".
Actualment, existeix una xarxa informal composta per blogs i plataformes que potencien la masculinitat i volen retrocedir en els avenços feministes. "S’ha d’investigar qui hi ha al darrere i els mitjans hi poden ajudar", demanava Altell. Les tres ponents coincidien que la ultradreta europea és un dels focus de finançament d’aquest tipus de plataformes, que el que busquen és culpabilitzar el moviment feminista del malestar dels homes a nivell social. "Està comprovat que els homes tenen més taxes de suïcidi, d’accidents per conducció imprudent, de malalties mentals per depressió... Tot això està relacionat amb els tabús construïts amb el pas dels anys entorn de la figura de l’home", relatava Verge. La voluntat d’aquests grups és la de "regenerar el masclisme antic" i "autoprotegir-se de possibles denúncies per accions que hagin comès", segons Vall.
El debat va finalitzar amb un detall de les assignatures pendents a realitzar quant a l’eliminació de la violència contra la dona. En el cas de Verge són: "La responsabilització per part de tots i de totes, deixar de ser còmplices de violències i acompanyar les dones". Per a Altell se centren a "dotar d’una mirada feminista el sistema judicial, formar els homes i tractar totes les dones per igual". Per acabar, Vall va demanar una destinació "més gran de recursos en la justícia per accelerar els processos" i més suport als mitjans perquè "serveixin d’ajuda i no retrocedeixin".
Advocada penalista i criminòloga
Notícies relacionadesConsellera del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya
Psicòloga social feminista i fundadora de la consultora social i de gènere G360
- Preocupació a Badalona pel caos de cotxes a l’entorn de Can Ruti
- El Barça es juga la ‘final four’ a una carta al Palau
- Valente torna a l’univers de la família amb la comèdia ‘Amnèsia’
- Desencallada la reforma de l’avinguda de Roma
- Von der Leyen censura l’AfD en repulsa per la violència política a Alemanya