#NOMOREMATILDAS

L’efecte Matilda

¿Què hauria passat si Einstein hagués sigut dona? L’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT) reescriu la història per cridar l’atenció sobre la falta de referents femenins i les seves conseqüències en les aspiracions de les nenes

L’efecte Matilda
3
Es llegeix en minuts

Comencem pel final: és molt probable que si Einstein hagués nascut dona, els mèrits dels seus descobriments se’ls hauria emportat algun company d’investigació o fins i tot el seu marit. Haurien sigut aquests que recollissin premis i honors i els que figuressin als llibres d’història de la ciència, i el cognom Einstein no ens sonaria avui de res. Aquest fenomen, que assenyala la injustícia i la discriminació que ha relegat a l’oblit de manera sistemàtica les troballes de brillants científiques (que han existit sempre, en totes les èpoques i en totes les disciplines) es coneix com a Efecte Matilda.

El nom se’l deu a Matilda Joslyn Gage, una sufragista nord-americana que va dedicar la seva vida a lluitar contra les injustícies i que va ser la primera a observar i assenyalar el fet que les dones rebessin menys reconeixement pels seus treballs científics del que objectivament mereixien. La història i els llibres de text han ignorat les troballes de brillants científiques com Nettie

Stevens (la primera investigadora a descriure les bases cromosòmiques que determinen el sexe), Lise Meitner (que va formar part de l’equip que va descobrir la fissió nuclear) o Rosalind Franklin (una de les descobridores de l’estructura molecular de l’ADN), entre moltes d’altres. «La conseqüència immediata d’aquesta falta d’imatges de dones en la història de la ciència és que fa que altres dones (i les nenes i joves) percebin que la ciència és cosa d’homes. A més, la societat, les famílies i les escoles dubten sistemàticament de la idoneïtat i capacitat de les nenes per dedicar-se a la ciència, fent que aquestes nenes acabin dubtant de si mateixes», explica Carmen Fenoll, Presidenta de l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT). 

Per aquest motiu l’AMIT, amb el recolzament de l’Oficina del Parlament Europeu a Espanya, ha llançat la iniciativa #NoMoreMatildas, per donar a conèixer l’Efecte Matilda i recuperar el protagonisme d’aquestes científiques que mai van haver de ser invisibles.

Una de les accions d’aquesta campanya ha sigut la publicació de tres contes (amb textos Nöel Lang i il·lustracions de Rodrigo García Lorca) en els quals s’imagina com hauria sigut la vida de tres importants científics si haguessin sigut dones. A www.nomorematildas.com es poden descarregar la versió alternativa de l’experiment del gat de Schrödinger, la història reimaginada de la penicil·lina si la seva descobridora hagués sigut la senyora Franklin, o la de Mileva Mariç, dona d’Albert Einstein i no menys genial que ell. 

Notícies relacionades

Per Carmen Fenoll, parlar de totes les investigadores que els llibres han ignorat al llarg dels temps és important perquè suposa retre una deguda reparació històrica. És, a més, el camí per tenir una visió de la història de la ciència més ajustada a la realitat, però, per damunt de tot, «que la societat conegui totes aquestes dones excepcionals i la seva història pot ajudar que més nenes i joves considerin la ciència com una opció de carrera per a si mateixes. I també per combatre el masclisme amb què encara convivim com a societat». 

Diferents estudis de la Universitat de València i la Complutense revelen amb prou feines un 7,6% de referents femenins en llibres de text de l’ESO respecte als seus homòlegs homes. Per això, l’objectiu de la campanya #NoMoreMatildas és reduir aquesta bretxa i aconseguir més presència de científiques als llibres de text de totes les etapes escolars. La iniciativa parteix de la convicció que, com a referents, aquestes dones serviran d’estímul per despertar en les nenes una vocació científica i contrarestar els estereotips que nien en les seves ments i els diuen que elles són menys intel·ligents i dotades per a les ciències que els nois. «A aquestes nenes tan petites els hem de tornar a ensenyar a creure en elles mateixes», reclama la periodista Carme Chaparro des del pròleg d’un dels contes. I afegeix: «La Humanitat ja s’ha perdut durant massa segles la intel·ligència del 51% de la població. Imagineu on podríem estar ara mateix. Fa ràbia només de pensar-ho»