Andreu Veà: "Gràcies a Internet els governs poden mentir menys"

Andreu Veà hauria de ser molt més conegut, ha escrit un llibre interessantíssim de més de 500 pàgines fruit de 20 anys de treball! Es tracta de la història d'internet a través de la veu dels seus protagonistes, dels seus pioners. Són més de 300 entrevistes amb les persones que van participar en la creació del que avui dia anomenen la xarxa. Andreu Veà s'ha preguntat ¿Com creem internet?

Vas dir que “la creació d'internet és una creació molt diferent de la que tots coneixem.” ¿En què difereix la història real?

Una cosa tan important com internet i amb una història aproximadament de 40 anys està plena de mites. Curiosament la majoria de coses que suposem que coneixem d'internet són mentida. Per exemple, pensar que es tracta d'un invent militar. Existeixen una sèrie de coses que donem per sabudes i que a més poden llegir-se en altres llibres i en articles que copien aquests llibres, però tots són falsos. Jo durant molts anys vaig estar dedicat a la indústria d'internet i vaig ser director de Retevisión, el que ara és Ono. Llavors un dels principals pares d'internet, Vint Cerf, el creador del TCP/IP, el llenguatge que totes les màquines entenen, em va invitar a anar allà perquè li va agradar la meva tesi doctoral. Imagineu-vos que ara poguéssim veure o sentir Thomas Edison explicant per què va crear una bombeta incandescent i com ho va fer. Doncs l'únic que he fet és una cosa molt senzilla però que requereix molt temps. Bàsicament he anat agafant totes aquestes veus, entre elles la del senyor que va crear el correu electrònic. Ara tots usem el correu electrònic però no ens hem plantejat si el seu inventor està viu ni quina cara té ni com es diu. El meu llibre és com un 'Hola' d'internet, pregunto anècdotes i històries, i hi ha més fotos que pàgines.

¿Llavors internet no va ser creat amb finalitats militars com sempre ens han dit?

No, jo sempre dic que internet es va fer a la catalana, per estalviar. En aquells moments un ordinador valia 3.000 milions de dòlars i no podien permetre's posar-ne un en cada universitat. El més lògic era posar-ne un de gran en algun lloc i que la resta de la gent pogués connectar-s'hi de forma remota. Connectar-nos a una mateixa xarxa és una cosa que ara ens sembla bastant òbvia. Precisament internet significa “interconnected network”, una xarxa interconnectada a una altra xarxa. És com si tu cuides el teu jardí però construeixes un pont al jardí del veí, però tu segueixes sent amo del teu jardí. Al ser una xarxa distribuïda no existeix un director d'internet.

Has entrevistat molta gent ¿Amb qui et quedaries? 

Clarament amb Vint Cerf, el creador del TCP/IP. En el seu moment va dir que aquest llenguatge havia de ser gratis dins de les màquines úniques, aquelles que tenien a totes les universitats. Aquesta vaser la manera que s'escampés a totes les universitats i de forma gratuïta perquè els altres protocols eren molt més cars. Aquest és un dels personatges més importants, però després, el que més em va sorprendre va ser Douglas Engelbart, el creador del ratolí. Va morir fa uns mesos i va ser una de les persones que més ha influenciat la microinformàtica dels últims 40 anys.

Tim Berners-Lee és l'inventor de les tres dobles w, el world wide web, que utilitzem cada dia…

Efectivament, encara que en el fons es podria dir que no va arribar a inventar res. L'hipertext ja existia i la multimèdia també, però el més potent de la seva innovació va ser barrejar hipertext i multimèdia juntament amb la xarxa internet que ja feia 20 anys que existia. Gràcies a això el món va canviar.

També parles de l'inventor del famós símbol @. ¿Qui va ser?

És un senyor que ningú coneix i que no es deixa entrevistar. Vaig trigar 6 mesos fins que vaig poder arribar a ell i al final li vaig enviar un correu electrònic amb la seva contrasenya d'ARPANET de feia 40 anys. Quan el va veure em va dir que el coneixia més que ningú i em va deixar entrevistar-lo. El vaig gravar per tenir una espècie de 'time capsule', perquè els historiadors puguin escoltar les seves explicacions directament de la seva veu d'aquí 50 anys. Li vaig preguntar per què s'havia d'utilitzar el símbol @ per als correus electrònics i em va dir que perquè era el caràcter del teclat que s'utilitzava menys. És tan senzill, que fa gràcia!

2.000 milions d'usuaris, 800 pioners, 300 entrevistes personals i 50 anys d'història. 'Como creamos Internet' és un llibre de referència on trobem les aportacions de 800 inventors i on descobrim totes aquestes situacions inèdites. Vint Cerf, vicepresident de Google, ha dit tot això del teu llibre…

Està fet per a mestresses de casa. Com a enginyer m'agrada fer de les coses complicades alguna cosa més senzilla. No hi ha cap llibre que durant un any se l'hagin llegit mestresses de casa i l'hagin criticat amb més de 400 suggeriments per simplificar alguna cosa. Està ple d'històries impressionants de persones totalment desconegudes.

Aquest llibre és una espècie de reconeixement públic a totes aquestes persones perquè s'ha presentat a nivell mundial. De fet ha estat pensat en català, escrit en anglès i editat en castellà. La veritat és que està tenint un èxit molt gran, ens prenen de les mans. No és perquè jo sigui l'autor, perquè jo no sóc escriptor, però la meva tesi ha estat durant 8 anys dins del top 25 de les més llegides entre totes les universitats catalanes. 

M'he dedicat a trencar tots els mites. De fet Vint Cerf em diu l'internet biographer. L'últim llibre documentat estava basat en 29 entrevistes i jo n'he fet 320 al llarg d'aquests 19 anys. Té una profunditat i un nivell de detall més gran, però no complexitat. Jo no faig negoci amb això, ha estat una inversió d'1.000.000 d'euros al llarg d'aquests 19 anys en viatges, menjars i transport; i el vaig fer de forma privada. Per a mi poder editar aquest llibre és un reconeixement a totes aquestes persones.

Ara vius a Palo Alto, Califòrnia…

Bé, visc a l'avió. La meva dona i la meva família estan a Madrid però tots els meus ancestres són de Catalunya. Jo treballo a Palo Alto i estic sempre donant voltes.

Els teus reptes futurs són contribuir que es connectin a internet els 5.000 milions d'habitants i sobretot millorar la vida de les persones…

Sí, és tan fàcil com això. Són els meus objectius professionals i personals. Crec molt en internet com a democratitzador de la informació. No hi ha res que eviti més les guerres que l'accés a la informació. Gràcies a internet els Governs poden mentir menys. Internet ja ha canviat el món però ni ens en adonem. Això de viure en tres llocs a la vegada i treballar a distància no és molt normal però per a mi és quotidià. No tothom sap escriure i llegir però tothom sap parlar. Per tant, la pròxima aplicació serà la telefonia per internet, que ja està començant. A l'Àfrica, per exemple, es podrà utilitzar perquè la gent es comuniqui amb els seus parents emigrats a Europa. Una vegada tens l'ample de banda per portar internet és com un cercle viciós perquè a l'arribar a més gent també és més barat, i si hi ha més gent també es fan més aplicacions. Skype és d'Estònia, Facebook va sortir de Harvard i Youtube de Califòrnia. El lloc d'on són les persones que fan aquestes aplicacions cada vegada és més diferent. Qualsevol persona brillant i que posi una aplicació a la xarxa no haurà de demanar permís a ningú. Imagina't que els nois de Skype haguessin d'haver demanat a l'operadora de torn si els deixaven posar un sistema que permetia parlar gratis. En aquest cas internet et permet experimentar i tothom té les mateixes oportunitats a escala global. Mai havia passat una cosa semblant al món de la investigació i la innovació.

Ángel Sanz, pioner en el desplegament acadèmic d'internet a tot Espanya i en el domini .es, diu que “internet és l'encarnació real d'una idea essencial que fins fa poc semblava utòpica”. Un altre pioner irlandès et diu: “ja et vaig dir que internet funcionaria”. ¿Cap on va el futur? ¿Més transparència i democràcia per a tothom?

Notícies relacionades

Marius Robles: "Imprimirem les nostres pizzes"

Jaume Betrian: "Totes les ofertes en una 'app'"

Sí, i sobretot la democratització de la informació, que tothom tingui les mateixes oportunitats d'accés a la informació. Podrem tenir l'aigua lluny de casa, però, ¿tu saps el que és tenir accés a l'escola de Viquipèdia gratuïta? Internet és la màquina de copiar més gran del món, per això té tants problemes de copyright. 

TalentoDigit@l, en col·laboració amb DALE CARNEGIE