"Sóc independentista i no m'agrada ni la música catalana, ni els calçots, ni les sardanes"

Que si catalanista radical, que si xarnega o que si "amb aquests cognoms que tens, no sé jo". Sigui com sigui, ens posem sempre etiquetes, i a vegades no són gaire benvingudes. Sóc independentista des de l'adolescència. Tinc els meus propis motius, com tothom, però això no vol dir que hagi de ser un arquetip. M'explico. 

No m'agrada la música catalana en general, ni els castellers, ni els calçots, ni les sardanes, però sí que m'emociono amb la Rosalía, amb la música cubana i amb algun tipus de flamenc. I què?

Totes les cultures i subcultures, les formes d'entendre la vida i les passions de cadascú haurien de ser un motiu d'orgull i no pas una etiqueta. De vegades som una mica estereotipats; jo la primera, però no 'estic aprenent. 

No som això o allò altre perquè ens agradi el que ens agrada. Podem ser moltes coses a la vegada i podem ser moltes versions de nosaltres mateixos. Així que al proper que em miri estranyat quan li dic que no suporto als Manel, li deixo anar aquesta tirallonga i a veure si així ens comencem a entendre.