"A la porta de casa, a Gràcia, ens hi han pintat: "Fora pijos"

Vaig néixer al l' Hospital del Vall d'Hebrón, vaig créixer al barri de la Verneda, vaig formar una família al mateix barri i allí també m'hi vaig casar.

Quan era jovenet, treballava a la plaça Lesseps, m'agradava passejar per Gràcia en sortir de la feina, amb la meva xicota (avui la meva dona). Nosaltres som de barris humils, de gent treballadora, i la gent de Gràcia, per nosaltres, eren els privilegiats que es podien permetre una vida millor: tenien diners, botigues boniques, carrers nets, restaurants, cinema en versió original, teatres, els entrepans ens semblaven més bons que a la Verneda. El contrast era gran si ho comparàvem amb creuar el pont del Treball, la Perona, l'heroïna, tenir amics delincuents, la misèria de jugar a futbol en un descampat ple de xeringues.

Anys més tard, ens vam poder comprar un piset al Clot, on vam ser feliços, hi vam viure 14 anys fins que una oportunitat ens va dur a viure a l'estranger, a Londres, al barri de Camden. Allà hi ha força més immigració, ens van acollir i hi vam viure sis anys sense patir mai cap agressió, tot i ser evident que erem de fora i que aquella és una societat força classista i racista.

No ens va anar malament a l'estranger, vam fer diners perquè els pobres no sabem com gastar-los, encara que en tinguem; ens fa vergonya 'petar-nos' 200 euros en un sopar. Així que vam estalviar i, en tornar, no buscàvem viure a cap barri en concret, però vam trobar un lloc bonic on viure a la Vila de Gràcia.

I just aquest matí, ens hem trobat una pintada a la porta de casa on hi diu: "Fora pijos".