"Sembla que pel Govern de la Generalitat els bibliotecaris no fem cap falta"

"No tindràs res i seràs feliç" ('You'll own nothing and be happy'), sentenciava Ida Auken al Foro Económico Mundial de 2016 profetitzant allò que s’ha d’esdevenir als anys 30. De manera paral·lela, algú s’oblidava de situar la cultura en el mosaic de coloraines dels ODS. I de mica en mica, segurament no és una casualitat, veiem que ens endinsem en una societat cada vegada més idiotitzada i més empobrida culturalment, en la que darrere de miratges d ‘un suposat enriquiment multicultural, s’hi amaga el desastre d’una ignorància que creix exponencialment i que cavalca a galop cap a una societat que serviria d’argument per a qualsevol distòpia.

I les biblioteques, serveis garants de la democràcia i de l’accés a al cultura (funcionalitats que han costat molt d’aconseguir), en mig d’aquest desgavell, ens veiem abocades a convertir-nos a cop de mandat polític, en centres cívics d’acolliment on la cultura (sobretot la pròpia), cada vegada queda relegada a espais més eteris i imperceptibles per donar cabuda a necessitats socials que anem adoptant seguint els imperatius del que és “políticament correcte”.

Ara, el Govern de la Generalitat vol prescindir dels bibliotecaris, modificant la Llei de Biblioteques, sense debat ni demanar opinió, sinó a base de decrets. No fem cap falta els bibliotecaris, sembla ser. Amb qualsevol altra titulació n’hi ha prou per dirigir una biblioteca o per treballar-hi. Als serveis bibliotecaris, ara es valora més proporcionar un certificat per regularitzar nouvinguts que saber fer un bon acompanyament lector per construir una societat més crítica.

Que lluny queda el repte aconseguit per la Mancomunitat de Catalunya i que a prop estem de deixar de ser model i far per altres sistemes bibliotecaris del món. Doncs sí, senyors de l’Agenda 2030, a aquest pas haurem d’aprendre a ser feliços també sense biblioteques. Hi haurà alguna altra cosa, però no hi haurà biblioteques perquè no hi haurà bibliotecaris.