'Pon una cinta en el viejo roble': la subversió del color groc

Los Mismos van ser un trio (Elena, Antonio i Benjamín) musical originari de Castella i Lleó que va desenvolupar la seva activitat artística entre els anys 60 i 70. Un dels seus èxits portava per títol 'Pon una cinta en el viejo roble' i va ser un tema molt popular en aquells temps de "guateques".

Curiosament i ves per on, la cinta esmentada era "groga"... Casualitat o premonició? Part de la lletra deia: "Si al final no puedo hallar, esa cinta amarilla en el lugar, me sentiré de nuevo en prisión y lloraré, con el autobús me iré, y te olvidaré, y te olvidaré [...] Y por fin el autobús llegó, más no sé qué sentí. Cien cintes en el roble vi".

Segons sembla, es tractava d'anar a la recerca d'una cinta groga enrotllada en un roure i, en el cas de no aconseguir-ho, afloraria una sensació d'estar empresonat o empresonada, la qual cosa, provocaria ploranera i ganes de marxar en un bus fins a oblidar... Però al final resulta que el bus va arribar i, no una no, hi havia cent cintes!

És evident que si hom analitza el text en profunditat, arriba a la conclusió que desprèn un missatge subversiu motivat per les cent cintes de color groc enrotllades en el roure. Més clar, l'aigua! I és que el color groc ja ho té això, és un color pervers.

En un exercici de regressió temporal, no puc deixar d'imaginar-me C's exigint prohibir la comercialització, reproducció, divulgació i promoció d'aquest tema musical i organitzant expedicions de neteja per tal de confiscar discs i cassets. I és que quan es tenen fixacions, en especial groguenques... Per cert, tot un detall, a la cançó -encara que de passada - es parla de respecte i de llibertat.