Contingut d'usuari Aquest contingut ha estat redactat per un usuari d'El Periódico i revisat, abans de publicar-se, per la redacció d'El Periódico.

Adéu-siau, Patxot

La Casa Patxot, amb totes les persianes abaixades i el frondós jardí abandonat, divendres passat.

La Casa Patxot, amb totes les persianes abaixades i el frondós jardí abandonat, divendres passat. / sergio lainz

El passat dimarts 28 de juny de 2016 van enderrocar la casa Carreras Patxot del carrer del Bisbe Català del barri barceloní de Pedralbes.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

L'edifici, magnífic però no catalogat, aixecat a la primera meitat de la dècada de 1930, va ser obra de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, deixeble de Josep Puig i Cadafalch i d'Antoni Gaudí.

L'enorme casal i el seu esplèndid jardí foren un regal del mecenes Rafael Patxot i Jubert a l'única filla que aleshores li quedava viva, Concepció Patxot i Ravell, en motiu del seu casament amb Manuel Carreras i Martí.

Feia anys que la casa estava tancada i des del 2010 malvivia sota l'amenaça de la seva destrucció i posterior substitució per una urbanització de luxe.

Finalment, l'espasa de Dàmocles li ha escapçat el fil de vida que mantenia i ha esborrat un record més de l'astrònom ganxó. Ciutat d'atrafegats, desmemoriats i avariciosos. Ja només queden dos construccions impulsades per en Patxot a Barcelona: la seva torre mirador al recinte de l'Escola Betània Patmos, al peu de la muntanya de Sant Pere Màrtir, i la seva tomba al cementiri de Montjuïc. Adéu-siau.

Participacions delslectors

Mésdebats