El punt més perfecte de la Torre d’Oristà, segons la gran promesa del folk Ferran Orriols

Aquesta secció va néixer com un intent de saber a quins llocs acudeixen els artistes (escriptors i músics, en particular) a la recerca d’inspiració. Ferran Orriols, ascendent figura del folk amb base a la Torre d’Oristà (Oristà, Osona), comença dient-nos que no en té cap en concret: "Acostumo a fer les cançons mentre vaig amb cotxe, estirat al llit quan vaig a dormir, a casa, a la terrassa, al jardí… Però el paisatge m’inspira. Observar les vistes del meu entorn em fa sentir molta grandesa", admet el cantautor.

El paisatge rural de l’àlbum Darrere els horts –gravat en una antiga granja de pollastres reconvertida en estudi– ha fascinat a casa, però també fora de les nostres fronteres. La cançó titular va sonar en el programa de Cerys Matthews (ex Catatonia) a la BBC Radio 6; a la revista britànica Songlines parlen d’un "expansiu disc de folk contemporani que podria comparar-se amb el doble àlbum de Big Thief Dragon new warm mountain I believe in you". No és poca cosa. "Ha sigut una grata sorpresa", diu Orriols. "Es nota que aquells que parlen del disc l’han escoltat i l’han entès. És molt gratificant que el valorin".

L’ascendent trobador accedeix a assenyalar, a més, el racó preferit del seu poble: la perera del Quico, punt de trobada d’infància des del qual "hi ha les millors vistes cap als camps, el nostre mar", com es pot veure a la foto de dalt. Davant del Ferran, a l’altre costat del carrer, hi ha la perera en qüestió, "de fruits immenjables", avisa l’artista.

Els seus primers records de la perera són de passar-hi per davant de camí a l’escola o a l’anar a comprar al carrer de dalt. "Quedava allà amb els amics i enfilàvem l’era del Riba, un pendent que et porta fins al carrer de Mossèn Riba Pont, el nostre carrer major, que és on teníem l’escola, la plaça... Jugàvem molt per aquesta zona, entre els camps i marges, amagant-nos, fent cabanes, caçant papallones… Les atrapava amb samarretes i les dissecava ficant-les en una enciclopèdia, ben aixafades".

Al tenir-lo a prop de casa, més d’un dia s’acosta allà a veure com es pon el sol. "Queda tot tenyit d’una llum dura que quasi sembla que es pugui tallar. La llum és tot un enigma. M’agrada molt com entra a les cases, com daura el paisatge. Molt tòpic, però molt cert. He fet moltes cançons en aquests moments de llum. Em convida a fer-ho".

Com veure’l en directe

Notícies relacionades

La vida de Prat de la Riba vista a la seva casa natal

Retorn a la infantesa

Les seves cançons estan volant a llocs llunyans, malgrat la barrera idiomàtica: "Suposo que els sentiments, la intenció, el que realment fa néixer les cançons i que té a veure amb la meva relació amb la música, arriba més enllà de l’idioma i de les modes. M’agrada molt que sigui així. És un disc amb caràcter, molt fet a la seva, i suposo que això es valora i agrada".

Els fans locals i internacionals que vulguin escoltar els seus temes en directe tenen diverses opcions ben aviat: divendres, dia 18 de juliol, al centre cívic d’Olost, dins del cicle de les Nits Tremendes, i el 3 d’agost al festival NiFlauers Folk d’Alpens. Ja el 17 d’octubre hi haurà una presentació amb banda i els col·laboradors del disc (sona bé, quasi rematadament bé) a l’auditori L’Atlàntida de Vic.