¿Feliç castanyada o feliç Halloween?

¿Que n'és de les tradicions de casa? ¿On queden les castanyes i els panellets? S'acosta la nit de Tots Sants i cada cop ens disfressem més de morts vivents i deixem enrere les tradicions de casa. 

Patim una internacionalització de les tradicions locals, on les grans potències mundials exploten al màxim les seves festes i les intenten ampliar a la resta del món. La indústria de Hollywood, en gran part, ha fet que el que són esdeveniments locals arribin a tothom i acabin convertint-se en tradicions mundials, on la majoria de països les fan pròpies i les senten i celebren com si ho fossin. No crec que això sigui dolent, crec que enriqueix la cultura i la fa més diversificada, però això no vol dir que haguem de deixar de banda les tradicions que sí ens són pròpies.

A les escoles s'intenta no apartar aquesta celebració i en la majoria encara es manté la figura de la castanyera, fet que ajuda que els nens creixin i s'eduquin amb aquesta tradició. Tot i així, la majoria de nens esperen impacients aquestes dates per disfressar-se i no per disfrutar de la castanyada. Els nens esperen aquest cap de setmana per disfressar-se, per anar a picar a les cases, demanar xocolatines i espantar a la gent, i sovint s'oblida ensenyar-los les tradicions d'aquí, els panellets, les castanyes i els moniatos. ¿Fa falta que deixem enrere el que és nostre per celebrar les festivitats d'altres països, o podem intentar fer conviure ambdues tradicions d'igual manera?