"Maria Cinta Rodríguez, deportada a Ravensbrück, es mereix un carrer a La Galera"

Fins fa poques setmanes ningú coneixia a Maria Cinta Rodríguez Tomàs, de La Galera (Montsià), una dona lluitadora que bé es mereix que posin el seu nom a un carrer o una plaça del seu poble natal.

Va ser gràcies a l’historiador d’Alcanar, Joan Baptista Beltran, que després d’una minuciosa recerca va descobrir que Maria Cinta Rodríguez (o Maria Cinta Roques, cognom que va adoptar després de casar-se a França amb Llorenç Roques, de Linyola (Pla d’Urgell), va ser deportada al camp de concentració nazi de Ravensbrück primer, i posteriorment al de Neuengamme, d’on va ser alliberada per la Creu Roja sueca, sent (que se sàpiga) l’única ebrenca que va estar confinada en un camp d’extermini. Va ser alliberada al mateix temps que Neus Català.

El ‘delicte’ que va cometre Maria Cinta Rodríguez va ser que, des de la seva militància a la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial, va ajudar a fugir aviadors anglesos i americans que havien caigut a prop del poble de Pamiers (departament d'Ariège), on residia, així com també per realitzar tasques d’enllaç i allotjament a membres de la Resistència, tant francesos com republicans espanyols.

Va rebre del Govern francès la medalla de la Legió d’Honor al mèrit civil, el més gran reconeixement que se li podia fer.