La hipocresia amb Ruth Beitia i el maltractament animal

Llegeixo a la premsa que l'exatleta i medallista olímpica espanyola Ruth Beitia ha renunciat a ser la propera candidata del PP a la presidència de Cantàbria només dotze dies després de la seva designació. I no m'estranya gens després de l'onada de crítiques rebudes, al meu entendre totalment exagerades i injustes, per haver-se manifestat, en una recent entrevista a Onda Cero, a favor de "tratar por igual” a dones, homes i animals quan són víctimes de maltractament.

Concretament, la senyora Beitia realitzà les següents declaracions: “Se debe tratar por igual a un animal que es maltratado, a una mujer y a un hombre porque todos somos seres humanos, y hay que valorar cada caso por individual”. Si d'aquestes paraules suprimim 'seres humanos' i en el seu lloc hi posem 'seres vivos dotados de sensibilidad', no veig on està el problema. O bé algú, en els seus sans cabals, es pot creure que aquesta senyora pensa de veritat que s'ha de tractar per igual el maltractament animal que la violència contra les dones? Evidentment que no! I així ho va deixar ben clar quan, posteriorment, va matisar les seves polèmiques paraules davant la hipòcrita campanya que es va muntar en contra seva a les xarxes socials, incloent-hi un patètic i impresentable tuit del PSOE on la colocava al mateix nivell que el president nord-americà Donald Trump. 

A no ser que es vulgui tirar de la demagògia, cadascú entendrà perfectament – i més encara després dels seus aclariments posteriors - que el que ella realment tenia en ment (encara que tingué la mala sort de no saber expressar-se correctament) és que el maltractament animal també ha de ser castigat com un delicte de la mateixa manera que succeeix amb el maltractament amb les persones. És a dir, maltractar un animal no pot ni ignorar-se ni considerar-se com a una simple falta, tal com succeïa encara en aquest país fins fa ben pocs anys. Tot i així, de les seves paraules, no crec que s'hagi de deduir, per pur sentit comú, que la senyora Beitia defensi, per exemple, que ambdós maltractaments hagin de rebre el mateix càstig. 

Fa només uns dies, un jutjat de Navarra va condemnar una 'persona' a vuit mesos de presó per matar el seu gos d'un tret. És que potser algú es creu que aquesta senyora seria partidària de condemnar aquella 'persona' a una pena d'uns 20 anys de presó com si d'un crim masclista es tractés? Sense comentaris.

Si us plau, senyors, menys hipocresia i una mica més de serietat! Succeeix, per a la seva desgràcia, que la senyora Beitia ha estat víctima tant d'aquest sentiment anti animalista, lamentablement força estès encara a la nostra societat, que rebutja qualsevol mena d'iniciatives legislatives en favor dels animals, com també de la seva condició de candidata del PP, ja que els pals, en aquest cas, li han caigut per l'esquerra, mentre que les dretes, ara, callaven i miraven cap una altra banda .