"Només demano justícia i respecte pels vincles i la memòria"

Hi ha una greu injustícia que la nostra legislació encara perpetua i que ignora la realitat de moltes famílies. Com a fill d’un pare difunt de manera inesperada, veig com la seva convivent -amb tres pisos en propietat, llogats (alta rendibilitat) i feina estable- gaudeix d’un dret d’usdefruit universal i de per vida que consta de la casa del meu pare, el seu local, on hi tenia l'empresa, i diverses places d'aparcament.

Mentre jo, amb família i una hipoteca a 30 anys, no puc ni accedir als records de la meva infantesa, a la roba de la meva filla, ni compartir espais que sempre havien estat familiars. El primer que va fer aquesta dona va ser canviar els panys de tot arreu, panys d'espais construits pel meu avi i el meu pare. La llei, pensada per protegir, avui condemna els hereus a una impotència i un dolor que pot durar tota una vida.

No demano res més que justícia i respecte pels vincles i la memòria. És urgent una reforma que posi fi a situacions tan injustes.