La jugada d’Ayuso i Aznar

El genocidi del poble palestí ha provocat un terratrèmol en la política espanyola amb Vox i el ‘lobby’ israelià atacant la monarquia i el Govern, mentre en el PP ja hi ha qui diu la paraula prohibida.

La jugada d’Ayuso i Aznar
4
Es llegeix en minuts
Ernesto Ekaizer
Ernesto Ekaizer

Escritor i periodista.

ver +

¿Algú va poder preveure la inesperada irrupció d’un assumpte de política internacional que està movent la base de la política interior a Espanya? Ja va passar amb la guerra de l’Iraq. Però ningú va poder aguaitar que dos anys després del 7 d’octubre del 2023, Gaza es convertiria en un factor rellevant. Perquè el genocidi del poble palestí s’havia convertit, a força de ser retransmès per televisió en directe, en un assumpte quotidià. Normalitzat. Inevitable. Inexorable. Però sovint passa l’inesperat.

Pedro Sánchez ho va veure clar. I 50 dies després de la ruptura del mur i l’operació de les milícies de Hamàs a la part israeliana va visitar Israel juntament amb el primer ministre belga, Alexander De Croo. Tots dos van oferir una roda de premsa a Rafah, a la Franja de Gaza, que seria poc després arrasada per l’Exèrcit israelià. Tots dos van advertir sobre l’espiral de violència.

I en una trobada bilateral amb el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, que va tenir lloc a Jerusalem el 23 de novembre del 2023, Sánchez va assenyalar: "Hem de fer els passos necessaris cap aquest alto el foc humanitari i durador".

Va seguir denunciant, de manera regular, la massacre de civils, dones i infants. David Hatchwell, un dels caps visibles del lobby israelià a Madrid, president de la Fundació Hispanojueva, va declarar: "Sánchez ha anat a Israel a quedar com l’home fort d’Europa quan en realitat vol utilitzar una situació política. La felicitació posterior de Hamàs a Sánchez ho diu tot".

Sánchez es va mantenir a la bretxa davant els atacs del Govern de Netanyahu, de Hatchwell i d’ACOM, del PP d’Alberto Núñez Feijóo i, sobretot, davant la fúria de les declaracions i missatges de José María Aznar, Isabel Díaz Ayuso i Miguel Ángel Rodríguez, que presentaven el Govern espanyol com a aliat de Hamàs.

El rei Felip VI ho va veure clar. La primera vegada que va intervenir, públicament, sobre Gaza després de l’ofensiva israeliana, va ser l’11 de gener del 2024. Va aprofitar el seu discurs davant 130 ambaixadors espanyols al món reunits en el Ministeri d’Afers Estrangers, a Madrid. En aquestes dates, l’exèrcit israelià havia provocat la mort de 23.500 palestins.

El Rei va dir que sense l’establiment d’un Estat palestí "no serà possible parar el cicle de violència o impedir que es torni a repetir". "La tragèdia que viu Gaza està sacsejant la consciència de la humanitat, com també ho va fer l’atemptat terrorista que va rebre Israel el 7 d’octubre, el pitjor de la seva història. Davant aquesta crisi, a més de la condemna i la crida a l’alliberament de tots els ostatges, i de la petició de respectar el dret internacional i el dret internacional humanitari, hem de continuar insistint també que, sense una solució política, que passa per l’establiment de l’Estat palestí juntament amb Israel, no serà possible parar aquest cicle de violència o impedir que es torni a repetir", va apuntar.

El febrer del 2024, el Govern va intervenir en les sessions del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia, el tribunal de l’ONU, amb una intervenció de denúncia de l’ofensiva israeliana sobre els territoris ocupats de Gaza, Cisjordània i Jerusalem Est.

Finalment, el maig del 2024, el Govern espanyol va anunciar el reconeixement de Palestina. Ja més a prop, el Rei d’Espanya va denunciar, el 16 de setembre, durant la visita d’Estat dels Reis a Egipte "la crisi humanitària insuportable i la total devastació de Gaza". Fins a elevar el nivell dels decibels en el seu discurs del 24 de setembre en el 80è aniversari de la creació de l’ONU a Nova York.

"No podem guardar silenci, ni mirar cap a un altre costat, davant la devastació dels bombardejos, fins i tot d’hospitals, escoles o llocs de refugi, davant tantes morts entre la població civil, o davant la fam i el desplaçament forçós de centenars de milers de persones ¿amb quin destí? Són actes aberrants que estan als antípodes del que aquest fòrum representa. Repugnen a la consciència humana i avergonyeixen el conjunt de la comunitat internacional, condemnem la matança del 7 d’octubre del 2023 contra la població israeliana... Reconeixem el dret d’Israel a defensar-se, però amb la mateixa fermesa exigim que el Govern d’Israel apliqui sense reserves el dret internacional humanitari a tota Gaza i Cisjordània...", va assenyalar el Rei.

Atacs al Rei

Notícies relacionades

L’atac al Rei ha sigut immediat. Dirigents de Vox han dit que el Rei està "abduït" per Sánchez al conèixer-se la foto de tots dos a l’ONU. El lobby israelià a Espanya va difondre una declaració en la qual adverteix que Felip VI "no serà més amic dels jueus". Pel que sembla, Felip VI i Hatchwell han coincidit com a estudiants a la Universitat de Georgetown, a Washington DC.

La via d’aigua oberta per Gaza se suma a la pujada de Vox en les enquestes. Mentre Aznar i Ayuso defensen incondicionalment Israel, Feijóo fa equilibris per evitar qualificar de genocidi una realitat que ja és incontrovertible fins i tot per a alguns barons del PP. Xavier García Albiol va començar amb el seu pragmatisme natural: "No seré jo qui desmenteixi l’ONU si diu que és genocidi". I l’han seguit Moreno Bonilla, d’Andalusia, i Alfonso Rueda, de Galícia. Ara ja han après la paraula prohibida en el diccionari del PP: genocidi.