"Imperialisme sense màscara"

Veneçuela ha estat la última víctima d’un imperialisme descarnat representat per un president, Donald Trump, que ara aprofita el problema afegit de la situació de paràlisi del govern de Maduro davant els greus problemes interns del país, que han fet malbé l’herència política i tot el construït des de l’any 1998 per Hugo Chávez, líder que cercava noves alternatives de justícia social i sobirania nacional, tot i els boicots, fins i tot quan semblava un socialdemòcrata europeu però massa ‘rebel’, pels estàndards llatinoamericans.

La infame intervenció dels EUA és mal precedent en base a la imposició de la llei del més fort, que animarà a d’altres països a actuar igual i que sols la resistència unida de tots els pobles del món podrà aturar la barbàrie d’un sistema capitalista que, per viure, necessita sobreexplotar recursos, saquejar països sobirans amb la greu complicitat de falsos ‘patriotes’ locals, bé sota pretextos falsos. Perquè ahir van ser Palestina, avui Veneçuela, demà...Iran, Cuba, Nicaragua, o potser Groenlàndia o Canadà? En qualsevol cas, és l’economia en general i ara el capitalisme en particular el que ho determinen tot. I cal recordar en què han quedat, fins ara, els països envaïts pels EUA. Petroli, or, diamants, terres ‘rares’ a Veneçuela, Ucraïna, Groenlàndia, etc...amb o sense disfressa de virtuosisme, per seguir nodrint la panxa d’un monstre de mil cares.