"Estic decebuda amb Podemos, els seus líders han fet el mateix que aquells als que criticaven"

En primer lloc, vull deixar clar que sóc d’esquerres i estic orgullosa de ser-ho ja que m’agrada el sentit de reflexió i la capacitat crítica que, segons la meva opinió, ens caracteritza per damunt de la dreta. En aquest món on vivim, sembla que criticar als que pensen com tu dona punts als que pensen diferent. No crec que hagi de ser així, ja que el que no rep una crítica mai no hauria d’interpretar que de manera automàtica està rebent un afalagament, simplement se l’està obviant en aquell moment.

Aclarit aquest punt, m’agradaria comentar el que per mi ha sigut una gran decepció per la gent que votàvem Podemos. El partit va sorgir arran d’unes acampades reivindicatives que es van fer en places de les grans ciutats on es cridaven lemes com: “No tendrás una casa en tu puta vida”. Un cop el partit estava conformat, van atacar el que ells anomenaven “la casta”que, segons les seves paraules, estava conformada per una sèrie de polítics apoltronats i privilegiats que portaven anys cobrant un sou indecent, col·locant a la seva gent de confiança en llocs ben acomodats i preocupant-se més per les baralles de partits que per la població del país.

És curiós que un temps després, els que han sigut uns dels principals caps del partit visquin en un xalet molt per sobre del preu mig de la vivenda, hagin cobrat durant molts anys aquest sou indecent que deien i estiguin en una guerra oberta amb Sumar perquè li han tret la cadira a Irene Montero, a la qual ara intenten col·locar a Europa.

Han fet tot el que criticaven i això, lluny de servir per criminalitzar a ningú, ha de ser una oportunitat per aprendre més sobre la condició humana, entendre per què la política actual té els defectes que té i ser conscient de les llums, ombres i contradiccions de cadascun de nosaltres. Potser només d’aquesta manera evitarem que en un futur ens haguem d’amagar darrere la pancarta que avui en dia enarborem orgullosos sobre els nostres caps.