El pitjor moment en la vida de Jordi Cruyff

Jordi Cruyff revela en un pòdcast d’exfutbolistes que la seva filla Danae, quan tenia 18 anys, va tenir un càncer que va requerir quimioteràpia. Això el va mantenir amb el cap totalment apartat del futbol durant més d’un any. "Em vaig tancar a la meva cova. Estava molt enfadat amb el món. Va ser el pitjor any de la meva vida", explica l’exdirector esportiu del Barça.

En el pòdcast Stick to football, que està presentat per Gary Neville, Roy Keane, Jamie Carragher, Ian Wright i Jill Scott, Cruyff revela que la mala notícia va arribar poc després de deixar el càrrec en el club blaugrana i escoltava ofertes de clubs europeus per continuar la carrera com a entrenador.

Enmig de la conversa sobre futbol, Gary Neville comenta que hi va haver una temporada en què el Jordi semblava que havia desaparegut després d’anar-se’n del Barça, on es va estar del 2021 al 2023 com a predecessor de Mateu Alemany i de Deco.

Cruyff, llavors, s’esplaia sobre el pitjor any de la seva vida i la manera com pot arribar a patir un pare quan la seva filla pateix una terrible malaltia. "Era a Barcelona. Havíem guanyat la Lliga amb Xavi i vaig esperar l’endemà. Ja ho tenia pensat d’abans, però em vaig esperar per anar a veure el president i dir-li: “Mira, penso que he complert la meva part. Hem guanyat la Lliga i ja està”. Estava parlant amb clubs per tornar a entrenar i un d’aquells dies vaig viure el moment més difícil de la meva vida: quan t’assabentes que la teva filla té càncer".

"La gent de futbol sempre pensem que el futbol ho és tot. Ens queixem, estem de mal humor quan perdem, de bon humor quan guanyem… I pensem que és el més important del món. Però després la realitat et clava una plantofada. Ara veig les coses d’una manera molt diferent de com les veia abans", assenyala.

"Necessito estar agraït"

La malaltia de la seva filla va fer que el futbol passés a un segon pla per complet. "No vaig veure cap partit durant més d’un any. En mirava cinc minuts i apagava la tele. No tenia el cap per a això. Només el tenia per estar al costat de la meva filla, per a l’operació, l’os, el titani, la quimioteràpia…"

Jordi Cruyff reconeix que l’enteresa que va demostrar Luis Enrique per afrontar una situació similar a la seva li va servir de molta ajuda. La Danae va tenir un càncer semblant al que va acabar amb la vida de la petita Xana, la filla de l’asturià. "Quan ell en parla ajuda molta gent, fins i tot sense saber-ho. La seva força, la manera com en parla, la manera com mira de tirar endavant… L’admiro moltíssim, fins al punt que l’any passat, quan va ser la semifinal de la Champions –em sembla que era l’Arsenal contra el PSG–, vaig anar a Londres només per seure amb ell mitja hora i agrair-li tot el que ha fet per mi".

"El meu pare es va morir. Però amb el pare estic en pau. Va viure cinc vides, va disfrutar cada instant. Per a mi, aquest és l’ordre correcte: avi, pare, fill i cap avall. Amb un altre ordre, no estic en pau. Així que crec que jo també estava molt enfadat amb el món. Em deia: “Això no és just. Això no hauria de ser així. Me n’hauria d’anar jo, no ella”. Però hi ha un moment en què t’has de despertar i dir: “No em puc queixar, perquè ella és aquí”. I després en veig d’altres que van perdre la filla. ¿I qui soc jo per estar enfadat? Necessito estar agraït. Que és probablement el punt en què estic ara des de fa un temps. Davant d’ella has de ser fort, perquè també necessita ser positiva i creure que se’n sortirà. Bé, siguem honestos, ella probablement és més forta que jo", diu en aquest punt, rient.

Enmig del silenci total, tots escoltant la història del Jordi, Neville introdueix la Danae al plató. La Danae entra guapa, amb un somriure obert i radiant. "Estic molt bé i curada, que és el més important", comenta. I tot seguit, dirigint-se al pare, li diu rient: "No ploris". El Jordi no plora. El seu relat és ple d’enteresa.

La sort del vol perdut

El Jordi revela que la detecció del càncer es va produir gairebé per casualitat. "Vam anar a l’hospital un divendres a la tarda d’un estiu perquè se li bloquejava el genoll. A la recepció ens van dir que no, que la cita era dijous. L’havíem canviada. Protestem, però el doctor no hi era. No hi havia res a fer. Just en el moment en què ens en anàvem, sento de sobte una veu: era Paco Biosca, que va ser durant 10 anys doctor al Chelsea i que feia anys que no veia. Ens va entretenir durant 15 minuts. I va passar una cosa que et fa creure que hi ha algú a dalt cuinant les coses: el metge que havíem de veure va perdre el vol, o va passar alguna cosa, però el cas és que va tornar a l’hospital, que és una cosa és molt inusual, i ens va poder atendre".

I continua: "És un doctor que conec, que ha vist els meus genolls i els del meu pare. Va explorar els de la meva filla, i recordo que l’estava mirant i ell va tancar els ulls durant 30 segons. Em sembla que probablement pensava: “D’acord, ¿com ho diré, això?”. I després ens va dir: “No crec que sigui el genoll. Vull estudiar-ho una mica més. Veniu dilluns”. I la meva filla havia d’agafar un vol l’endemà mateix per no tornar fins al cap dos o tres mesos. “Val més que no agafis aquest vol: veniu dilluns”. I és justament el que vam fer".

Notícies relacionades

Els consells del Rashford solidari

El vestidor guanya Xabi Alonso

"Mentre aquell dilluns li feien les proves, a mi em van enviar a una sala del costat i vaig estar parlant amb Biosca de futbol, del Chelsea… I després de les proves ens van donar la notícia: “Té càncer”. És un moment de xoc i és quan la vida em canvia del tot. Però quina sort que el metge perdés aquell vol, la pogués visitar i li digués que volia examinar-la immediatament. És el nostre àngel de la guarda i gràcies a ell ara som aquí. Ens va salvar, perquè si ella hagués volat l’endemà…".

La Danae ara estudia moda a Milà, que és la seva gran passió, i al pòdcast se la veu la mar de contenta. "Em va agafar la malaltia després del primer any a Milà. Vaig perdre una mica aquesta passió, però ara soc molt feliç".