El 60% d’infeccions emergents tenen origen animal: «Els veterinaris som clau en les crisis sanitàries»

«Mai se’ns inclou en els espais de decisió quan, en realitat, som un actor imprescindible. El nostre paper en la protecció de la salut de les persones, dels animals i del medi ambient és fonamental», defensa Verónica Araunabeña Cobo, presidenta del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC), en declaracions a EL PERIÓDICO.

Araunabeña denuncia que «molt sovint els veterinaris no són tinguts en compte ni en els equips dedicats a la gestió de salut pública ni en els comitès de crisis relacionats amb la salut animal com és el cas, per exemple, de la pesta porcina o de la grip aviària». Tot això, afirma aquesta experta, és «un disbarat», perquè els professionals veterinaris són especialistes no només en salut animal, sinó que també treballen en «activitats essencials» com «la seguretat alimentària, la vigilància epidemiològica i el control de zoonosis».

La presidenta de la principal entitat que agrupa veterinaris catalans recorda que els especialistes del seu sector «actuen com a primera línia de defensa davant malalties que poden saltar d’espècie, protegint tant els animals com les persones».

És per això que el col·lectiu defensa que «la professió veterinària hauria d’estar integrada de manera estable i institucionalitzada en tots els òrgans de govern i planificació en salut pública», ja que sense la seva participació activa «no es pot construir un sistema de salut complet, modern i realment preventiu». En aquest sentit, Araunabeña defensa que els veterinaris són «un pilar essencial en l’enfocament One Health», és a dir, la filosofia que defensa que la salut humana, animal i ambiental estan connectades i s’influeixen mútuament i que, per tant, les cal cuidar totes per assegurar un benestar global. Altrament, tal com vam veure en la pandèmia de covid-19, destruir un ecosistema, comerciar amb espècies com el pangolí o vendre ratpenats en condicions insalubres pot desencadenar crisis sanitàries d’abast mundial.

Malalties transmeses per animals

En la mateixa línia, l’Organització Col·legial Veterinària (OCV) reivindica que «la professió veterinària és un pilar imprescindible per prevenir zoonosis, garantir la seguretat alimentària i sostenir el model One Health». L’entitat recorda que més del 60% de les malalties infeccioses emergents tenen origen animal i que el 75% dels nous patògens procedeixen d’espècies domèstiques o silvestres. Aquest fenomen preocupa especialment en països com Espanya, que acull una de les cabanyes ramaderes més grans d’Europa i que, per tant, hauria de ser el principal defensor de la inclusió dels veterinaris com a «guardians sanitaris».  

La crisi de la pesta porcina africana ha evidenciat, segons l’OCV, que «els desequilibris ecològics i l’augment de fauna silvestre incrementen els riscos». El creixement de la població de senglars, vinculat a l’abandonament rural, la reducció de la ramaderia extensiva i canvis en l’ús del sòl, ha generat un escenari en el qual «la interacció entre fauna silvestre, explotacions i nuclis urbans és cada vegada més gran», i aquest fet augmenta la possibilitat de transmissió de malalties com la provocada per aquest virus.

Davant aquesta situació, l’entitat proposa mesures estructurals, com ara reforçar la veterinària rural com a servei sanitari essencial; enfortir la figura del veterinari d’explotació, «clau en bioseguretat i detecció primerenca»; incrementar les inspeccions en frontera; integrar veterinaris en la gestió de fauna silvestre, i desplegar programes de control responsable de poblacions de senglars.

A la reivindicació s’hi suma la Federació Estatal de Sindicats Veterinaris (FESVET), que ha qualificat de «clara injustícia» que es deixi fora un col·lectiu «amb àmplies competències biosanitàries demostrades». L’entitat denuncia que organismes com el Ministeri de Sanitat continuen «infravalorant la professió veterinària» i recorda que els veterinaris compten amb «una preparació específica de laboratori especialment estructurada, una experiència pràctica innegable i competències en ciències de la salut al mateix nivell o superior que la resta de professions sanitàries». Entre les seves reivindicacions, la federació reclama des de reconèixer formalment aquestes competències fins a crear una nova especialitat sanitària com a «veterinari expert en salut pública i comunitària» que reconegui el seu paper en la prevenció de malalties, la seguretat alimentària i el control de zoonosis.

Demandes històriques del sector

Les reivindicacions del sector són, majoritàriament, «demandes històriques», segons explica Araunabeña. Tot i que ara, arran de les crisis porcines i aviàries, ressonen amb més força. Són diverses les organitzacions de veterinaris que, des de fa anys, estan lluitant per reclamar la presència de veterinaris en els serveis públics d’inspecció alimentària, vigilància epidemiològica o controls en frontera. L’Organització Col·legial Veterinària, per exemple, denuncia que els punts de control fronterer «requereixen més recursos i professionals per prevenir l’entrada d’amenaces sanitàries», ja que els moviments internacionals d’animals i productes d’origen animal constitueixen un vector de risc creixent a Espanya. I que sense un reforç clar d’aquests dispositius, adverteixen, el país continuarà exposat a patògens forans capaços d’«afectar la salut pública, la producció ramadera i el comerç internacional».

Notícies relacionades

Sanitaris demostren la revenda de cites per homologar els títols

La fiscalia sol·licita intervenir Cellex per evitar que es despatrimonialitzi

Una altra reivindicació central és la millora de les condicions laborals dels veterinaris que treballen al medi rural, on l’escassetat de professionals compromet tant l’atenció sanitària a la ramaderia com la vigilància ambiental.

Els col·legis veterinaris espanyols també reclamen la necessitat d’una coordinació interinstitucional més efectiva i que «la fragmentació entre administracions ambientals, agràries i sanitàries dificulta la gestió integral de les crisis sanitàries», especialment les vinculades a fauna silvestre, com la grip aviària o la febre del Nil Occidental. En aquest sentit, els especialistes reclamen que s’estableixin protocols conjunts de vigilància, mostreig i actuació, i que la seva participació sigui estructural en els equips que gestionen la salut ambiental. Com assenyala l’OCV, «les crisis sanitàries no es poden gestionar eficaçment sense una participació formal, estable i estructural dels veterinaris».