El futur de García Ortiz: una petició de nul·litat i la incògnita de la seva continuïtat en la carrera

L’únic fiscal general condemnat en la història de la democràcia ha de prendre ara diverses decisions, la més important la de sol·licitar empara davant del Tribunal Constitucional, cosa que exigeix que prèviament demani la nul·litat de la sentència davant la mateixa Sala del Tribunal Suprem que el va condemnar. Resoldre aquesta nul·litat pot tardar diverses setmanes.

També ha d’activar el seu reingrés administratiu en la carrera fiscal – els fiscals generals queden en situació de serveis especials mentre ostenten el càrrec–, un tràmit que precipitarà la resposta que ha de donar la mateixa fiscalia en compliment de la condemna d’inhabilitació de dos anys que li va ser imposada, i que obliga a adoptar mesures disciplinàries contra ell.

Preparació de l’empara

Quant a la seva resposta penal, el futur recurs d’empara es fonamentarà, previsiblement, en el vot discrepant subscrit per les magistrades progressistes Ana Ferrer i Susana Polo, que defensen que s’ha condemnat sense complir les previsions legals perquè no ha quedat provat que García Ortiz filtrés a la premsa el correu del dia 2 de febrer del 2024 en què la defensa de l’empresari Alberto González Amador, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, sol·licitava un acord reconeixent delictes per evitar arribar a judici per frau fiscal.

El vot particular també argumenta àmpliament que els fets relatats en la nota informativa publicada per ordre de García Ortiz no constitueixen el delicte de revelació pel qual se’l condemna, i per això les dues magistrades discrepants conclouen que «el que procedia era acordar la lliure absolució del fiscal general de l’Estat».

Per argumentar la nul·litat i el seu recurs davant el tribunal de garanties, segons fonts consultades per EL PERIÓDICO, la defensa del fiscal general –que exerceix l’Advocacia de l’Estat– tindrà també molt en compte l’àmplia jurisprudència citada per aquestes magistrades en el seu gairebé mig centenar de pàgines de vot particular.

La tesi per defensar és que durant el procediment es va incórrer en diverses vulneracions dels drets fonamentals de García Ortiz, l’actuació del qual estava dirigida a desmentir una acusació falsa d’actuació il·lícita de la fiscalia, la d’haver ofert un acord i posteriorment haver-lo retirat per raons polítiques per perjudicar l’empresari. «Informar l’opinió pública que això no havia sigut així, era no només una opció legal, sinó l’única opció legal», defensa el vot, i en això es basaran els arguments per demanar l’empara.

«Expulsió de la carrera»

D’altra banda, García Ortiz disposa d’un termini taxat per sol·licitar el seu reingrés en la carrera, i des d’aquest moment Peramato haurà de prendre la primera decisió de pes del seu mandat: com aplicar al cas de García Ortiz les disposicions de l’estatut i del reglament de la fiscalia, que obliguen a expulsar els fiscals que hagin sigut condemnats per un delicte dolós, com és el cas.

Fonts fiscals consultades per aquest diari assenyalen que, malgrat la duresa de la condemna, la sentència inclou algunes disposicions que poden ajudar García Ortiz de cara a la decisió que s’adopti respecte al seu futur. En tot cas, el més probable és que s’esperi fins que la sentència adquireixi fermesa –es rebutgi la nul·litat– i la resolució sigui remesa formalment a la fiscalia.

La sentència, a l’argumentar la inhabilitació de dos anys aplicada únicament a la condició de fiscal general de García Ortiz, va assenyalar que aquesta pena es considerava «proporcionada, revelant-se com a excessiva la seva projecció a altres» càrrecs que pogués ocupar. És cert que els magistrats del Suprem afegeixen que no els correspon «dilucidar les conseqüències extraprocessals de la condemna, que es mouen en un altre pla», si bé en l’entorn més pròxim del condemnat consideren que aquesta limitació de termes de la inhabilitació permet interpretacions favorables que ara caldrà valorar.

Notícies relacionades

El jutge deixa lliure Leire Díez, l’expresident de la SEPI i el ‘soci’ de Cerdán al no demanar la fiscal el seu ingrés a la presó

Feijóo reclama explicacions al president i un ple extraordinari

D’altra banda, en la mateixa sentència el Suprem apunta que la convergència entre el pla de la responsabilitat disciplinària i la responsabilitat penal afegeix al cas present una particularitat que no es pot obviar. I és que la condició de fiscal general de l’Estat amb la qual García Ortiz va comparèixer en el judici «el situa fora del marc disciplinari al qual estaria sotmès com qualsevol altre funcionari del ministeri públic». És a dir, es va suspendre temporalment la seva dependència de les normes ordinàries que sí que valen per a la resta de membres de la carrera. La qüestió ara és resoldre com aquesta circumstància incideix en la seva tornada administrativa a la carrera i en l’aplicació de la normativa disciplinària interna.

L’article 35 del reglament de la fiscalia assenyala que «la pena principal o accessòria d’inhabilitació absoluta o especial per a càrrec públic determinarà la pèrdua de la condició de fiscal una vegada que la sentència condemnatòria sigui ferma amb l’abast que s’estableixi». Respecte a la manera en què s’aplica aquesta pèrdua de condició, l’ha de signar «la persona titular del Ministeri de Justícia a proposta de la persona titular de la Fiscalia General de l’Estat», previ informe favorable del Consell Fiscal, «mitjançant la instrucció del corresponent expedient disciplinari».