Envelliment i salut mental: acceptar-se, empoderar-se, créixer

En primer lloc, considero que l’edat mesura l’estat funcional del nostre organisme, és a dir, la capacitat per a realitzar les activitats diàries necessàries per viure de manera autònoma i independent. Per altra banda, l’envelliment, des del meu punt de vista, seria el conjunt de canvis morfològics i fisiològics en relació al temps, així com la capacitat de resposta als agents lesius que incideixen en les persones.

El nostre benestar emocional es veu influenciat per la manera com ens hi anem adaptant, per com les emocions ens fan estar alerta davant d’amenaces, i per l’equilibri entre aquest estat d’alerta i el control d’aquestes situacions, amb la finalitat de posar en marxa els recursos al nostre abast per afrontar-les.

L’activisme i el voluntariat com a promotores d’una bona salut mental

Segons l’OMS, la salut mental és l’estat en el que una persona és conscient de les seves capacitats per afrontar les tensions normals de la vida i treballar de manera fructífera i productiva, capaç a l’hora de fer una contribució a la nostra comunitat. En el meu cas personal, el compromís com a activista i voluntari en una associació de salut mental ha estat fonamental.

L’acceptació de la meva realitat i l’empoderament en les tasques quotidianes han contribuït a que l’impacte emocional personal sigui molt positiu. L’actitud i el compromís en les tasques que realitzo en l’associació, així com als Grups d’Ajuda Mútua en els que participo, i el fet de donar i rebre, m’han ajudat a créixer socialment i emocional.

Les dificultats derivades de la ruralitat

La comunitat on visc és una comunitat rural, amb les seves peculiaritats i mancances: serveis mínims per millorar la salut mental, aïllament per manca de bones comunicacions, solitud de molts dels seus habitants envellits... Tot això dona lloc a una problemàtica de salut mental marcada per l’estigma i l’autoestigma. I és precisament en aquestes circumstàncies és quan es nota més la manca de persones voluntàries que puguin escoltar i acompanyar-nos.

Jo mateix, encara que mai he estat diagnosticat, he format part dels tants familiars que hem estat o estan al costat de les primeres persones, escoltant, acompanyant i sent partícip de les vivències, a vegades extremes. En aquest context i amb el pas dels anys, se t’acaba caient el món i et preguntes: “Qui té cura del qui cuida?”.

La importància de les cures recíproques

Amb el temps, ens anem fent més grans i dependents, l’edatisme apareix a les nostres vides i no sempre reconduïm les nostres emocions de la millor manera. Per altre banda, et comences a fer preguntes sobre les limitacions físiques i la incidència que tenen en el teu dia a dia i és el moment d’enfortir-te mentalment per no caure en inseguretats que t’afectin emocionalment.

Les mancances i l'esperança

Comences a pensar en la manca de residències específiques per a les primeres persones, que al perdre la seva autonomia no poden trobar un espai de descans en llibertat i uns professionals adequats a la seva especificitat, agreujant la seva problemàtica emocional. És cabdal col·laborar entre tots i ser més forts en la lluita política per millorar els recursos econòmics i humans per aconseguir una societat amb una millor salut mental.

Notícies relacionades

Un de cada vuit adolescents recorre a la IA en moments de malestar emocional

Les cinc claus per les quals les paraules de Buenafuente sobre la seva salut són un exemple a seguir

No voldria acabar sense ser positiu i pensar en el gran benefici que suposa per les meves emocions el fet de seguir engrescat en aquesta tasca de lluita per la millora de la salut mental en el dia a dia. 

Jaume Azcona, voluntari i vocal de la junta de l’Associació Salut Mental Ondara Sió