El misteri dels éssers vius

Veig uns tudons des de la finestra de casa meva. Som el gener. Fa molt de fred. Els arbres ja no tenen cap fulla. Allò més curiós del cas, és que aquest ocells ja comencen a fer el niu. Van lents però ja es comença a perfilar la seva nova "llar". Fins aquí sembla que tot és normal però llavors és quan penses com pot ser que a ple hivern, ja prevegin que arribarà la primavera i podran criar les seves cries?

Sempre he llegit que quan el bon temps va arribant, gairebé a tots els éssers vius, se'ls activa la biologia hormonal i per tant comença un augment bioquímic que fa que les espècies es dediquin a la seva reproducció (buscar el lloc adient). Per això, em pregunto aquesta capacitat de preveure aquest futur reproductiu molt abans de l'arribada de la primavera. Sempre ens mirem els animals com uns éssers vius instintius però en aquest cas i en molts d'altres, la seva conducta amb tanta precaució et fa rumiar de veritat. Un misteri que segurament està ben estudiat però que a mi em deixa garratibat. Com aquell gos que quan se li mor el seu amo, intenta viure al mateix cementiri del difunt...