"Per què hi ha tanta desídia per entendre i parlar el català a Catalunya?"

Estic d'acord amb la carta de Carme Vinadé, "A Castelldefels cada vegada és més difícil escoltar parlar en català". Jo m'he trobat moltes vegades amb la casuística del predomini gairebé absolut del castellà -en diuen "espanyol"- als bars, restaurants i comerços en general de la zona de la platja de Castelldefels.

No obstant això, al quiosc de diaris i revistes del passeig Marítim, al costat del Club Nàutic, regentat per persones argentines (crec), et parlen en català sempre, amb un somriure i sense cap molèstia. La qüestió bàsica és el respecte i integració a una cultura i a un país i aquestes persones -una lloable excepció- ho han entès perfectament.

Per què aquest rebuig frontal, aquesta desídia i fins i tot aquesta ràbia, més o menys explícita, a entendre i parlar el català a Catalunya? Al final, haurem de demanar perdó per parlar el nostre idioma al nostre país. Simplement, patètic.