"Abans, el radicalisme equivalia a progressisme i avui, ser d’extrema dreta equival a 'revolució'"

Es denomina "conservadorisme" a les idees i moviments polítics que defensen la conservació i restauració de tradicions, creences i costums d’un poble o nació (religioses, culturals o polítiques). En política es considera que el conservadorisme és a la 'dreta’ per ser favorable a les jerarquies i la desigualtat social, tot i que a l’esquerra també podem trobar sectors conservadors i partidaris de la jerarquia.

Però en l’econòmic, el conservadorisme històric s’ha posicionat com a proteccionista i a favor de la intervenció de l’Estat per regular el mercat, tot i les posicions neoliberals en sentit contrari de la dreta actual. Ara, el conservadorisme està tornant en l’avui dia anomenat ‘extrema dreta’ o el ‘cul de sac’ anomenat ‘feixisme’ (quan feixisme, nazisme i ultradreta no són el mateix). Un fet que també es dóna entre el jovent, enmig de la batalla cultural entre les cada cop més difuses ‘esquerres’ i ‘dretes’.

Si el que ahir era revolucionari avui pot ser conservador, abans el radicalisme equivalia a progressisme i avui ser d’extrema dreta equival a ‘revolució’, actituds ‘políticament incorrectes’, veient als partits de la nova dreta com ‘els de baix’, un contrapoder convertit en ‘rebel·lia’, i ‘salvador’ per restablir l’ordre i la prosperitat, associant esquerra al poder de l’'establishment', la degradació i precarització de les últimes dècades.

És possible que un nou ‘feixisme’ de rostres més desdibuixats pugui tornar; però tot i que algunes esquerres polítiques han passat d’internacionalistes a nacionalistes, l’esquerra en general ha de deixar de plorar i fer autocrítica per les seves caòtiques polítiques socials (com la migratòria), econòmiques (sense anar a l’arrel, semblant igual al neoliberalisme), ecologisme sols de paraula i la inacció davant els problemes d’inseguretat i delinqüència en nom d’un bonisme mal entès. Ara toca.