Carta d'un lector: "Noelia, gràcies per ser tan valenta"

Carta oberta a Noelia Castillo.

Avui és el teu dia, aquell que tant esperaves per fugir de la vida que t'ha tocat. Et dono les gràcies per ser valenta, perquè deixar de patir a costa de la teva vida no és fàcil ni covard, no ha estat un rampell o una situació forçada per estupefaents o bogeria del moment. Fa molt de temps que et vols anar i per fi ho aconseguiràs. El trist d'aquest cas no és que Noelia marxi, el trist és que es produeixi la seva situació.

El sistema li va fallar des del principi, quan li van assignar una "llar" que era una selva, quan no la van escoltar ni la van donar suport quan la van atacar, quan, després de ser un "ninot trencat" no van impedir que la seva tristesa i ràbia la llancessin des d'un cinquè pis, quan després d'això, la van convertir en un cas mediàtic, desplaçant el seu paper de víctima i aconseguint una nova història per explicar a mitges.

Ves-te'n en pau i descansa, i que la teva història no serveixi com a exemple de com marxar sinó com un exemple del que hem d'evitar: que una vida es perdi per no saber cuidar-la. Descansa en pau.