Contingut d'usuari Aquest contingut ha estat redactat per un usuari d'El Periódico i revisat, abans de publicar-se, per la redacció d'El Periódico.

"Un Govern que diu ser 'de tothom' no pot ignorar a posta una part del professorat"

"Un Govern que diu ser 'de tothom' no pot ignorar a posta una part del professorat"

Pau Gracià

Vivim en un país on el Govern es presenta com “el Govern de tothom” i on la televisió pública continua definint-se com “la teva”. Però cada vegada és més evident que ni una cosa ni l’altra són certes. El cas de Professors de Secundària (aspepc·sps) n’és un exemple. Aquest sindicat representa milers de docents i, malgrat això, és sistemàticament ignorat pels mitjans, especialment per TV-3.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Per què no se li dona veu? Potser perquè no és un sindicat subvencionat ni alineat amb cap poder polític. No es defineix per cap ideologia concreta, sinó per situar-se al costat del professorat. I això, en un sistema acostumat a veus previsibles, incomoda. A més, aquest sindicat no rebaixa el discurs ni adapta el missatge al relat oficial. En aquest sentit, fa temps que denuncia alt i clar que el sistema educatiu està fallant a causa d’un model pedagogista que prioritza eslògans buits per damunt del coneixement.

En aquest sentit, demana uns currículums amb continguts reals, l’eliminació de l’avaluació competencial i el canvi del model d’educació inclusiva, del que diuen una cosa ben incòmoda: abans de posar més diners, cal revisar el model de dalt abaix. Reclama, simplement, que els professors puguin fer la seva feina: ensenyar. El seu discurs incomoda molt. I quan un discurs incomoda, el mecanisme més fàcil no és rebatre’l: és silenciar-lo.

És evident que el sistema educatiu i la televisió pública depenen del Govern, i això explica moltes coses. Però un Govern que diu ser “de tothom” no pot ignorar deliberadament una part del professorat; i una televisió que diu ser “la teva” no pot actuar com un filtre ideològic, no pot decidir quines veus són acceptables i quines, no. Si és pública, ha de representar tothom, també aquells que qüestionen el relat oficial.

Hi ha silencis que no són casuals, que són una decisió política. I el silenci mediàtic que envolta el sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps) no sembla un error ni una coincidència, més aviat és una exclusió deliberada.

Participacions delslectors

Mésdebats