CRÍTICA
Ralphie Choo brilla amb ‘Supernova’
El que havia de ser el descobriment d’una nova constel·lació de cançons de Ralphie Choo, gràcies al seu futur i encara no acabat segon disc (titulat Charmain), va acabar sent una inesperada oportunitat de veure aquesta fascinant estrella fugaç que et trobes quan mires l’horitzó buscant estímuls. Una ocasió per veure, doncs, ahir a la nit al Sant Jordi Club, els últims esclats i el rastre inesborrable de Supernova, l’àlbum amb què el madrileny Juan Casado Fisac, així es diu sobre el paper, va revolucionar la música espanyola el 2023.
Calorós des de l’inici, sense samarreta i amb la mitja cabellera recollida amb una cua torera, va aprofitar l’arrencada, acompanyat d’una banda de sis músics (sobretot sintetitzadors, percussió i cordes per servir pop de fireta i avantguarda) amb la qual va mostrar material futur i recent, com l’introductori i precís Pirri, amb aquella entonació tan Bosé de la tornada.
Ralphie Choo va cavalcar cap a la llum encegadora al ritme de les palmes de Bulerías de un caballo malo o Beso bruma, va commoure amb Total90nostalgia i va presentar el seu "músic preferit", diu (gènesi segurament del seu fantàstic col·lectiu, Rusia IDK), per compartir-hi WCID? En aquesta primera escomesa encara va tenir temps d’obrir aquest díptic de novetats, seguides per un públic ansiós de nou material, que són Rocco i Tentación.
El madrileny es va convertir en un convincent crooner agafant prestada At your best (you are love), en la qual, sense previ avís, va ser l’última oportunitat que va tenir el públic d’agafar aire. Perquè després va encadenar l’esbojarrat Whipcream amb unes fogonades cuinades amb el seu col·lega Rusowsky (¡quina parella!) com són l’enamoradís Bby Romeo i aquella genial barreja de piano i bombo de reggaeton anomenada Gata.
Després el públic va corejar aquell vers que resumeix bé el collage que és Ralphie Choo i que canta a Omega, una col·laboració amb, sí, Rosalía, que diu: "Puedo ser Céline Dion i un tíguere". El Juan sembla un paio apassionat, sens dubte, quan crida Voycontodo. "Sí, vaig amb tot", va regalar adaptant la tornada al català abans de conduir la passió cap a l’àmbit carnal i la pista de ball amb Máquina culona. Va seguir el suau cop de maluc, només amb la interrupció rap de Rookies, amb la salsa ("¡qui no sàpiga ballar salsa que s’ho inventi") Lamento de una supernova.
Abans d’acabar, va convidar a "pensar en les coses que valen la pena" com a antídot als dies ennuvolats. I va oferir una altra manera d’afrontar-ho: amb l’electricitat del pogo i la rave final de VALENTINO.
Notícies relacionadesRalphie Choo
Sant Jordi Club 27/03/2026
- Ocupació pública El Govern aplicarà les 35 hores a 250.000 funcionaris a l’abril
- Omplir el dipòsit de dièsel costa de mitjana més de 90 euros
- Mobilitat vacacional Dues vagues de ‘handling’ amenacen la Setmana Santa
- La banca redueix els seus préstecs ‘tòxics’ als nivells més baixos des del 2013
- Cost de la vida La guerra de l’Iran dispara fins al 3,3% els preus al març a Espanya
