"Amb advertències, amenaces, mentides i guerra bruta no es construeix un país"

Els partits polítics en general, i en particular els que s'autoanomenen constitucionalistes, ja han entrat en campanya; de fet, en aquest país, els professionals de la política estan en campanya de forma permanent, per què sinó, què farien?

D'altra banda, no sembla pas que a la ciutadania se la tingui en consideració, ans al contrari, estic convençut que més aviat se la identifica amb un ramat acrític, la qual cosa constitueix una ofensa a la intel·ligència de les persones que acostumen a pensar. I francament, n'estic molt tip d'aquesta concepció supremacista.

Tal com ho veig, no és el país ni les persones el que realment els importa. La contínua referència que se'n fa no és més que el gran pretext d'una colla d'aprofitats i aprofitades per tal de conservar o aconseguir posicions de privilegi que en sectors productius els hi serien vedades, bàsicament per incompetents. Tant és així que, amb l'objectiu de captar vots de forma indiscriminada, les advertències, les amenaces, les mentides i la guerra bruta substitueixen in crescendo- allò que haurien de ser propostes constructivistes. Què se n'ha fet de valors com l'honestedat i la decència? I què dir de la dignitat? 

Un país governat per espècimens d'aquesta mena no pot prosperar de cap manera, i és aquí on a la ciutadania que raona, mitjançant el seu vot, se li presenta el gran repte de posar rumb vers nous horitzons i fer possible un país més just i més democràtic.

"El poder sol estar associat al temor, mala combinació per a legitimar els seus actes" (Montesquieu, 1689-1775).