Les famílies destinen una tercera part dels seus ingressos a pagar impostos

És la primera edició d’aquest estudi, en què s’afirma que l’IRPF i l’IVA, als quals se suma la Seguretat Social a càrrec del treballador, suposen el 85% de la factura fiscal de les famílies. Segons el director del Servei d’Estudis del consell i coordinador d’aquest treball, Salvador Marín, "entre altres qüestions, en aquest estudi podem apreciar que les llars –tant de persona sola, com de parella sense fills, amb un fill o amb dos fills– amb tipus d’IRPF que oscil·len entre el 13,76% i el 17,23% passen a tenir una factura fiscal completa que augmenta fins a situar-se entre en el 31,71% i el 35,35%, cosa que suposa un increment dels tipus inicials de l’IRPF de més del doble".

L’acte va comptar, a més de la participació de Valentí Pich i Salvador Marín, amb Agustín Fernández, president del Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF-CGE); José María Durán, director de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) i professor de la Universitat de Barcelona; Alejandro Esteller, investigador de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) i professor de la Universitat de Barcelona, i Myriam Rodríguez, investigadora del Servei d’Estudis del CGE i professora de la Universitat de Múrcia.

Els autors s’han basat en l’enquesta de condicions de vida de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i l’enquesta de pressupostos familiars. Per elaborar l’estudi s’han calculat per nivell de renda per unitat de consum i distribuït en funció del nombre de membres, ja sigui una persona, dues o més persones, i s’han fet servir dades de l’Agència Tributària.

Si es pren com a referència una família formada per una parella amb dos fills amb unes rendes mensuals de 3.639,75 euros, els impostos que hauria de suportar importarien 1.153.42 euros (un 31,69%), i la seva renda mensual disponible seria de 2.486,33 euros. Aquesta suma és la que queda per pagar les despeses de lloguer de vivenda, llum, aigua, gas, telèfon, menjar, transports, roba, escoles…, destaquen els economistes. Agustín Rodríguez va destacar que "la gran majoria de ciutadans no som conscients dels impostos a què ens enfrontem durant l’any".

Variació per territoris

En aquest treball també es reflecteix que, en l’exercici del poder normatiu per part de les autonomies, a través d’una tarifa general, els mínims o deduccions diferents en la quota provoquen que el pes de la quota autonòmica sobre el total pagat per l’IRPF pugui variar segons els territoris. En un extrem se situen Catalunya i les Balears, la quota autonòmica de les quals representa gairebé el 52% de la total, mentre que, en l’altre extrem, a Madrid i les Canàries la quota autonòmica suposa entorn del 47% de la total. Aquesta distribució del percentatge efectiu de participació de cada nivell de govern pot diferir al llarg de la distribució de la renda, o depenent de les circumstàncies personals i familiars del contribuent.

El cost laboral es menja el 40% del sou

Notícies relacionades

Les noves generacions es comprometen menys amb les empreses: 11 experts plantegen la necessitat de crear eines per a revertir-ho

Setmana clau del Sabadell per decidir si accepta unir-se al BBVA

La falca salarial que mesura la diferència entre el cost laboral mitjà d’un treballador i el sou net que percep, va escalar a Espanya fins al 40,2% el 2023. Segons l’informe Taxing wages 2024, publicat ahir per l’OCDE, va augmentar en 1,25 punts, sobretot pels pagaments més grans a compte de l’IRPF (0,89 punts), tot i que també per un increment de les cotitzacions socials a compte de l’ocupador (0,30 punts). Aquesta diferència va augmentar a 21 dels 38 països de l’OCDE i això es va deure, principalment, a augments en l’impost sobre la renda provocats per efecte de la inflació. "En absència d’una indexació automàtica dels sistemes tributaris a molts països de l’OCDE, l’alta inflació tendeix a augmentar les obligacions fiscals dels treballadors", assenyala l’informe.

Rosa María Sánchez.